Per a què serveix el monitoratge dels recursos pesquers que realitza l’ICATMAR? Què se’n fa de totes les dades recopilades? A partir del setembre, l’ICATMAR us convida a resoldre aquestes i altres qüestions participant a les jornades de transferència al sector pesquer a les principals confraries catalanes.
Des del 2019 l’ICATMAR realitza un monitoratge exhaustiu i continuat dels recursos pesquers presents a la costa catalana. Per poder-lo dur a terme, la col·laboració amb el sector pesquer català és de vital importància. Per aquest motiu, hem decidit posar en marxa un cicle de xerrades per tal de retornar al sector el coneixement assolit en matèria de pesqueres.
A partir del setembre, dos membres de l’ICATMAR es desplaçaran regularment als ports de la costa catalana des d’on realitzem els mostrejos per oferir xerrades amb informació adreçada al sector pesquer local. Durant les jornades es presentaran, per una banda, els resultats més recents obtinguts per l’ICATMAR a nivell de Catalunya i del port on s’estigui duent a terme la xerrada, i, per l’altra, l’avaluació dels estocs de les principals espècies comercials i altres qüestions relacionades amb la gestió pesquera. Un cop finalitzades les presentacions, s’obrirà un torn de preguntes.
La primera jornada s’ha realitzat a la confraria d’Arenys de Mar al setembre. Estigueu atents per saber quan es durà a terme a la vostra confraria. Us hi esperem!
Des del 2023, el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR proporciona informació fiable i actualitzada sobre l’estat del mar a Catalunya.
Radar d’alta freqüència del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR instal·lat al Cap de Creus.
El 2023 va arrencar el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Aquest servei té com a principal objectiu mesurar, analitzar i predir les característiques físiques del mar, és a dir, els corrents marins, la temperatura i salinitat de l’aigua, l’onatge i el nivell del mar, a la Mediterrània nord-occidental. A partir d’aquestes mesures es generen productes oceanogràfics adaptats a les necessitats dels diferents àmbits marins com poden ser la gestió pesquera, les tasques de salvament marítim o la gestió mediambiental i el seguiment del canvi climàtic, entre altres.
Per tal de desenvolupar les seves funcions, el Servei d’Oceanografia Operacional està desplegant una xarxa de set radars d’alta freqüència seguint la costa catalana que culminarà amb l’activació dels dos últims radars abans que acabi el 2024. Aquesta xarxa de radars, que pertany a la Generalitat de Catalunya, proporciona informació en temps real sobre la direcció i intensitat dels corrents marins superficials a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). Tota aquesta informació es complementa amb el llançament regular de boies a la deriva, el desplegament de boies fixes i altres tipus d’instrumentació oceanogràfica que, quan estigui plenament operativa, servirà per obtenir mesures de corrents de fons i superficials, de temperatura i salinitat superficials, d’onatge i de diverses variables atmosfèriques
Les dades recopilades a través de la xarxa d’observacions de l’ICATMAR es combinen amb dades d’altres agències com el Servei Meteorològic de Catalunya, EUMETSAT o Copernicus i s’integren als models oceanogràfics desenvolupats pel Servei d’oceanografia Operacional que ben aviat permetran oferir prediccions amb una alta resolució espaciotemporal sobre l’estat del mar a Catalunya. Aquest servei serà una eina molt potent que des de l’ICATMAR es posarà a l’abast de tota la ciutadania de forma gratuïta i fàcilment accessible perquè la comunitat marítima de Catalunya se’n pugui beneficiar fent-ne ús en tot tipus d’aplicacions. De fet, actualment ja és possible explorar dades de corrents marins accedint al visor de dades físiques al nostre web.
Visor de dades físiques de la web de l’ICATMAR.
Finalment, cal recordar que a les nostres xarxes socials (X i Linkedin) s’hi publica regularment informació actualitzada sobre la temperatura mitjana superficial i onades de calor marines al Mediterrani nord-occidental, així com la previsió diària de la temperatura de l’aigua a la costa catalana. A més, al web de l’ICATMAR es pot accedir ràpida i fàcilment a aquests i la resta de serveis que ofereix el Servei d’Oceanografia Operacional:
Ja pots consultar i descarregar a l’apartat Publicacions de la web d’ICATMAR els últims informes en relació a l’estat de les pesqueres a Catalunya el 2023.
A State of fisheries in Catalonia 2023, Part 1: Report on the monitoring of the commercial fishing fleetes presenta la metodologia de mostreig de diferents modalitats pesqueres emprada per l’ICATMAR per al monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana. Pel que fa al mostreig de la pesca d’arrossegament, en aquesta edició s’explica el canvi d’enfoc adoptat per tal d’alinear-se amb la Política de Pesqueres de la Comissió Europea. Aquest canvi consisteix en la substitució de l’estrat de fondària, unitat espacial de mostreig feta servir fins ara, per métier, definit com un conjunt d’operacions de pesca que tenen com a objectiu un grup similar d’espècies utilitzant arts de pesca similars durant el mateix període i/o en la mateixa àrea.
Mostrejador de l’ICATMAR mesurant espècies a bord d’una embarcació d’arrossegament.
A continuació, a les diferents seccions es presenten els resultats del monitoratge que inclouen la composició de captures descarregades, d’espècies de rebuig i acompanyants i de deixalles marines per a cada una de les modalitats de pesca. A més, per a cada modalitat es presenten els resultats obtinguts a partir de les dades recopilades per a les diferents espècies objectiu de les modalitats d’arrossegament (lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada, gamba blanca, galera i llagostí), d’encerclament (sardina i seitó) i arts menors incloses en plans de cogestió (sonso i llengüeta, pop roquer i cranc blau). Per a cada espècie es mostren mapes de distribució de captures, paràmetres biològics i talla de primera maduresa, cicle reproductiu i distribució de freqüència de talles (per métiers en el cas de l’arrossegament).
D’altra banda, a State of Fisheries in Catalonia, Part 2: Stock assessmentes presenten els resultats de l’avaluació d’estocs pesquers realitzada per l’ICATMAR. L’avaluació d’estocs té com a objectiu determinar, mitjançant models matemàtics, si l’explotació de les poblacions d’espècies marines s’està fent d’acord als límits de sostenibilitat. A l’informe d’enguany, les avaluacions s’han dut a terme fent servir dos tipus de metodologies. Per una banda, el model LBSPR (Length-Based Spawning Potential Ratio) que, tenint en compte la freqüència de talles i la biologia de les espècies permet estimar la capacitat reproductiva de poblacions. Per l’altra, el model SPiCT (Stochastic surplus Production Model in Continuous Time) permet estimar el grau de mortalitat per pesca i l’estat de les poblacions basant-se en dades històriques de captures i de biomassa.
Resultats de l’avaluació d’estocs amb el model SPiCT d’espècies demersals incloses al WMMAP: moll de fang, lluç, gamba blanca, escamarlà i gamba rosada.
Tots dos models s’han utilitzat per avaluar els estocs de les principals espècies demersals incloses al WMMAP (West Mediterranean Multiannual Plan) de la Unió Europea, és a dir, lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca, i les principals espècies de petits pelàgics, sardina i seitó. Al basar-se en assumpcions i dades diferents, els dos models emprats, LBSPR i SPiCT, ofereixen, en alguns casos, perspectives diferents sobre l’estat de les poblacions. Per tant, és important que la informació que proporcionen sigui analitzada amb cura a l’hora de proposar recomanacions derivades en matèria de gestió pesquera.
De cara al futur, l’ICATMAR continuarà amb el seu programa de monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana per tal d’obtenir una sèrie de dades a llarg termini que permeti l’aplicació de models més complexos com, per exemple, SS3 (Stock Synthesis 3). Aquest tipus de models permet integrar informació diversa de forma simultània, com ara dades històriques de captures, canvis en la selectivitat dels arts de pesca, o diferències en la dinàmica de la població entre sexes. Per aquest motiu, ofereixen resultats que s’ajusten més a la realitat i poden esdevenir una eina potent per al desenvolupament de recomanacions de gestió basades en evidències científiques dirigides a assegurar la sostenibilitat de les pesqueres.
Ja podeu descarregar l’informe State of Marine Recreational Fisheries in Catalonia 2023 a l’apartat Publicacions
La pesca marina recreativa és una activitat no professional practicada com a lleure per aproximadament 350 milions de persones a tot el món. Tot i ser una de les activitats de lleure costaner més populars arreu, existeix una manca històrica de coneixement sobre els seus impactes, així com una manca general de sistemes de recopilació de dades, mostreig i avaluació de l’activitat. Per aquest motiu, l’ICATMAR va iniciar el 2020 un programa de monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya. L’objectiu del programa és recopilar una sèrie temporal de dades sobre captures i registres d’espècies per disposar d’una font d’informació fiable i robusta de cara a la presa de decisions en potencials estratègies de gestió.
En aquest informe, que podeu descarregar a Publicacions, es presenten els resultats del monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya dut a terme per l’ICATMAR durant el 2023 comparant-los amb els del període 2020-2022. En les diferents seccions de què consta hi trobareu, entre altres, indicadors per a les diferents modalitats que es practiquen al territori, és a dir, pesca des de costa, pesca des d’embarcació i pesca submarina. A més, també podeu descarregar un desplegable/resum amb els principals resultats de l’informe en català.
Obrim procés de selecció per incorporar a un mostrejador científic pesquer amb experiència al nostre equip. El candidat escollit contribuirà al desenvolupament d’un programa de monitoratge exhaustiu i continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana.
Salari: 28.000 – 34.000 € (en funció del perfil del candidat)
ICATMAR
L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) és un organisme de cooperació amb autonomia de gestió entre la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a través de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM). L’objectiu principal de l’ICATMAR és proporcionar assessorament científic de qualitat a l’Administració i a la societat.
L’ICATMAR està duent a terme un programa de monitoratge de la pesca tant recreativa com comercial al llarg de la costa catalana, i un programa d’observació, anàlisi i predicció de les característiques físiques del mar.
Institut de Ciències del Mar – CSIC
L’Institut de Ciències del Mar és el quart institut de recerca més gran del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i el més gran dedicat a la recerca marina. Sota el lema “Ciència del Mar per a un Planeta Saludable”, l’ICM realitza recerca fronterera i fomenta tant el coneixement com la transferència de tecnologia sobre temes relacionats amb les interaccions oceàniques i climàtiques, la conservació i l’ús sostenible de la vida marina i els ecosistemes, i la mitigació de l’impacte dels perills naturals i antropogènics.
Busquem una persona motivada i experimentada que desitgi desenvolupar la seva carrera en el marc de la gestió pesquera marina. Contribuiràs al desenvolupament d’un programa de monitoratge exhaustiu i continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana amb l’objectiu de proporcionar assessorament científic d’excel·lència que permeti una gestió pesquera sostenible al territori. Més concretament, les tasques inclouen:
Mostrejos a bord d’embarcacions de pesca comercial d’arrossegament, encerclament i arts menors. Mostrejos de lots biològics a les llotges catalanes.
Mostrejos biològics al laboratori de les principals espècies d’interès comercial i caracterització de la comunitat acompanyant.
Organització i participació en campanyes oceanogràfiques.
Introducció, control, validació i anàlisis de dades.
Obtenció d’indicadors biològics i poblacionals de les principals espècies comercials de la costa catalana necessaris per a les avaluacions pesqueres.
Elaboració d’informes cientificotècnics i producció científica.
Difusió i transferència del coneixement adquirit al sector en el marc de l’assessorament pesquer.
Requisits
Grau i/o Màster en Ciències del mar, Biologia o equivalent.
Coneixement avançat en ofimàtica.
Permís B de circulació.
Es valorarà:
Coneixement i experiència en mostreig a bord d’embarcacions de pesca, familiarització amb les diferents modalitats de pesca i protocols de mostreig.
Coneixement en identificació taxonòmica d’espècies marines tant a bord com al laboratori.
Coneixement específic dins del grup d’invertebrats marins.
Experiència en anàlisi i visualització de dades amb R software.
Experiència en GIS i plataformes de dades geoespacials, incloent QGIS.
Domini de l’anglès (nivell C1 o similar), espanyol i català.
Actitud resolutiva, proactiva, saber treballar en equip, capacitats analítiques i bones habilitats de comunicació.
Condicions laborals
Oferim:
Dedicació a temps complet.
Salari en funció de les habilitats, formació i experiència.
Incorporació immediata.
El contracte està finançat pel Fons Europeu Marítim de la Pesca i de la Aqüicultura (FEMPA). Per a la contractació, serà necessari registrar-se a la Borsa de Treball del CSIC.
La durada del contracte serà fins al 30 de setembre de 2029, prorrogable en cas de finançament addicional.
Entorn de treball
Situat a Barcelona, l’ICM ofereix un entorn multidisciplinari inspirador per a professionals de la recerca marina, facilitant oportunitats de formar xarxa amb experts en física marina, geociències marines, biologia marina, química marina, gestió de la pesca i l’aqüicultura, i desenvolupament tecnològic. Proporcionem un entorn estimulant amb infraestructures d’avantguarda i oportunitats úniques de desenvolupament professional.
Contacte
Els candidats interessats contacteu-nos, si us plau, a través de info@icatmar.catabans del 15 de setembre de 2024, amb la següent informació:
CV
Carta de presentació
Escriviu la posició de treball a l’assumpte del correu electrònic.
La posició estarà oberta fins a ser coberta.
Es valorarà proporcionar els noms de dues persones que puguin escriure una carta de referència en favor del candidat. Tota la documentació es pot presentar en català, castellà o anglès.
La pesca professional a Catalunya ha estat tradicionalment una activitat econòmica important, però les anàlisis mostren una tendència a la baixa en captures i ingressos durant les últimes dècades. En aquest informe es presenten les dades de captures, preus de primera venda i ingressos del sector pesquer català entre gener de 2022 i desembre de 2023, ambdós inclosos.
En les diferents seccions, les dades han estat analitzades per a les principals modalitats de pesca, per a les principals espècies i aquelles incloses en plans de gestió o cogestió, i en funció de les llotges. A més, també s’ha dut a terme un anàlisi dels efectes del WMMAP (Western Mediterranean Multiannual Plan). Per últim, i per primera vegada, es presenten unes conclusions generals extretes de les anàlisis realitzades.
S’obre el termini per optar a una beca JAE Intro 2024 amb la que podràs realitzar una estada de set mesos al Servei d’Assessorament en Pesca de l’ICATMAR.
Requisits: estudiants d’últim curs de grau o màster oficial amb nota mitjana de 7,5
Els recursos pesquers marins constitueixen un gran percentatge de l’economia mundial; el coneixement sobre l’estat de les seves poblacions és crucial per a la gestió adequada d’aquests recursos. Aquest camp d’estudi adquireix major rellevància en un context de canvi global, en el qual els recursos poden canviar en abundància i distribució, adaptant-se al canvi climàtic. Un bon exemple al litoral mediterrani espanyol és la gamba blanca, Parapeneus longirostris. Aquesta espècie es veu beneficiada per l’increment de la temperatura i de la salinitat pel que s’ha convertit en un dels recursos pesquers més importants per a la flota d’arrossegament actual (https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2023.115838).
El seu estudi és de gran importància per realitzar una gestió pesquera adequada i sostenible mantenint alhora la socioeconomia del sector pesquer. Per això, l’objectiu d’aquest projecte és conèixer l’estat de salut reproductiu i les afeccions o patògens que poden presentar les poblacions de gamba blanca a la costa catalana. Alhora, es pretén comparar aquests paràmetres en llocs amb diferents nivells d’impacte antròpic (Barcelona i La Ràpita) amb la finalitat de detectar possibles indicadors de degradació ambiental.
En el marc d’aquest projecte es duran a terme les següents activitats: 1) Es recolliran estacionalment durant un any 30 exemplars en dues zones de pesca de la costa catalana (Barcelona i La Ràpita) utilitzant el monitoratge continuat que l’ICATMAR du a terme mitjançant embarcacions d’arrossegament. 2) Els espècimens es processaran en fresc. Es prendran mesures de longitud i pes, es determinarà el sexe, el pes de la gònada de les femelles i l’estadi gonadal. Una porció de cada òrgan es fixarà per a histologia, microscòpia electrònica de transmissió (MET) i anàlisis moleculars. 3) Es realitzaran talls histològics per determinar el desenvolupament gonadal en femelles i per detectar paràsits, patologies o anomalies en els teixits. 4) En el cas de trobar paràsits o patologies s’estudiaran juntament amb especialistes a través de MET i anàlisis moleculars.
Aquest projecte es durà a terme en col·laboració de la Dra. Carmen Gilardoni, investigadora postdoctoral de l’ICM-CSIC que disposa d’experiència en el camp de la parasitologia marina. Si teniu qualsevol dubte en relació a l’oferta, escriviu a la Dra. Eve Galimany a l’adreça galimany@icm.csic.es.
Ja són disponibles els últims informes de l’ICATMAR a la secció Publicacions.
D’entrada, a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 1 s’hi explica la metodologia del monitoratge continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana realitzat per l’ICATMAR durant els darrers quatre anys. A continuació, es mostren els resultats del seguiment científic de la flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors (sonsera, pop roquer i, per primera vegada, cranc blau).
Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 2, s’hi presenta l’avaluació dels estocs de les principals espècies incloses al Pla Multianual de gestió de la pesca demersal (Western Mediterranean Multiannual Plan): lluç, moll, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca. A més, també inclou, per primera vegada, l’avaluació dels estocs de sardina i seitó presents a la costa catalana, espècies de referència del Pla de Gestió de la flota d’encerclament.
Per acabar, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2023 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la zona FAO GSA-6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. Consta d’una sèrie de propostes i plantejaments al voltant de qüestions com l’increment de la selectivitat dels arts d’arrossegament, la implantació de portes sense contacte amb el fons i l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca, entre d’altres.
Els corrents marins exerceixen un paper clau a l’oceà en transportar calor, nutrients i organismes planctònics. A més, afecten el transport marítim, l’activitat pesquera, la qualitat de l’aigua de les platges i determinen la trajectòria dels contaminants i altres objectes a la deriva.
Tot i la seva importància, a Catalunya les mesures existents sobre els corrents marins són certament limitades. No obstant això, a partir d’ara l’abast i la resolució d’aquestes dades millorarà notablement gràcies a la posada en marxa d’una nova xarxa de radars d’alta freqüència gestionada per l’ICATMAR, un òrgan de cooperació entre l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la Generalitat de Catalunya que té com a objectiu assessorar científicament en temes marítims, promoure la cooperació i impulsar la recerca marina.
“La nova xarxa permetrà fer un seguiment dels corrents marins i de l’onatge a temps real, la qual cosa contribuirà a millorar la gestió pesquera, l’estat de la biodiversitat, la seguretat i el transport marítim”, explica l’investigador de l’ICM-CSIC Jordi Isern, responsable del nou servei d’oceanografia operacional de l’ICATMAR, que afegeix que “els radars ajudaran també a preveure el moviment de contaminants per poder-ne reduir l’impacte entre la línia de costa i unes 40 milles mar endins”.
En total, la xarxa estarà formada per 7 antenes -2 de les quals ja funcionen i la resta es posaran en marxa abans de la fi del 2024- que proporcionaran la direcció i la intensitat dels corrents superficials –a 1 metre de fondària-, i mesures de l’onatge a cada hora.
“Es tracta d’informació bàsica per millorar la gestió pesquera, optimitzar les rutes de navegació i contribuir a la recerca de persones en cas de naufragi”, detalla en aquest sentit Isern.
Per acabar, la nova xarxa es complementarà amb el desplegament, durant els dos pròxims anys, d’una altra xarxa de boies oceanogràfiques dissenyada en conjunt amb el Servei Meteorològic de Catalunya que servirà per obtenir mesures dels corrents de fons, la temperatura i la salinitat superficials, l’onatge i diverses mesures atmosfèriques. Totes aquestes dades s’integraran amb altres recollides a les costes europees en el marc de diferents projectes nacionals i internacionals.
Amb tot, aquestes infraestructures serviran per avançar en el desenvolupament sostenible de l’Economia Blava a Catalunya, que inclou els sectors pesquers i d’activitats marítimes recreatives, però també per optimitzar les respostes davant situacions d’emergència com ara els naufragis o l’abocament de contaminants. Així mateix, la incorporació d’aquestes dades als models oceànics que s’estan desenvolupant en el context de l’ICATMAR permetrà fer prediccions dels corrents marins molt més acurades.
Ja podeu consultar i descarregar a la secció Publicacions els últims informes de l’ICATMAR.
A State of fisheries in Catalonia 2021, Part 1 es recullen, per una banda, els resultats del monitoratge de la flota pesquera comercial catalana al llarg de 2021 i, per l’altra, es descriuen els canvis i actualitzacions aplicats als sistemes d’informació i a l’anàlisi de dades emprats per a la realització d’aquest informe. A més, es presenta un anàlisi espai-temporal de l’estructura per métiers de la flota catalana d’arrossegament.
Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2021, Part 2 s’hi presenten els resultats obtinguts per l’ICATMAR fent servir, per primera vegada, dades pròpies per a l’avaluació d’estocs pesquers al llarg de la costa catalana. L’avaluació es realitza per a cinc espècies objectiu del WMMAP (Western Mediterranean Multiannual Plan): el moll, el lluç, la gamba blanca, l’escamarlà i la gamba rosada.
Per últim, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2021 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la GSA6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. En aquest informe es presenten conclusions tretes del monitoratge que es realitza des de l’ICATMAR per a la pesqueria d’arrossegament catalana, així com una anàlisi de l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca al nord de Catalunya, entre d’altres consideracions.
Les noves zones d’exclusió a la pesca sumen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa equival aproximadament a la superfície d’Andorra.
Font: ICATMAR / Autors:J osé Antonio García del Arco & Joan Sala-Coromina
Catalunya ha afegit aquest 2022 un total de 20 noves zones d’exclusió permanent a la pesca demersal, és a dir, la d’espècies que habiten al fons del mar. Aquestes zones ocupen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa multiplica per 283 la superfície marina on no es pot realitzar aquest tipus de pesca.
“Aquesta mesura contribuirà a la recuperació dels ecosistemes i de les poblacions d’espècies marines que en formen part”, celebra la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Laura Recasens.
La iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia Marítima de Catalunya, que està basada en el model de la cogestió, és a dir, en la participació activa de tots els actors implicats en la presa de decisions sobre gestió pesquera. Tot i això, els primers passos els van donar l’any 2013 un grup de pescadors de la Confraria de Roses que va decidir fer el primer tancament d’una zona de pesca. Més tard, al 2015, un equip científic de l’ICM-CSIC va començar a estudiar com aquesta mesura estava contribuint a la recuperació de l’ecosistema.
Aquest primer tancament va comportar un increment en l’abundància de juvenils i adults d’espècies comercials, no només dins l’àrea protegida, sinó també en les àrees adjacents. Arran dels bons resultats, es va decidir estendre la iniciativa a totes les confraries de Catalunya fins a l’establiment, ara, d’aquesta xarxa de 20 noves àrees marines protegides al llarg de tot el litoral.
Així mateix, el model català s’està implementant en altres zones de l’Estat gràcies a la col·laboració entre l’ICATMAR i el Instituto Español de Oceanografía (IEO) amb la Secretaria de Pesca del govern espanyol.
Una fita històrica
En conjunt, les diferents zones sumen un total de 462 kilòmetres quadrats protegits, el que equival aproximadament a la superfície d’Andorra.
“Valorem molt positivament el fet que, per poder dur a terme la implementació d’aquest model a Catalunya, les diferents confraries de pescadors hagin renunciat a explotar part dels seus caladors, contribuint així a la protecció dels ecosistemes marins”, exposa en aquest sentit l’investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Joan B. Company, convençut que la nova mesura serà molt beneficiosa per al medi marí.
I és que, a conseqüència de l’existència d’aquesta xarxa d’àrees marines protegides, des del gener de 2022 no s’hi permet cap mena d’activitat pesquera demersal, la qual cosa afavorirà la recuperació de la biodiversitat i l’augment de la biomassa de les espècies que hi habiten, incloent-hi la de les d’interès pesquer.
En aquest sentit, des de l’ICATMAR i l’ICM-CSIC s’està apostant per un programa de seguiment i restauració dels ecosistemes explotats que asseguri una recollida continuada de dades científiques de qualitat per informar les decisions de l’administració en matèria de gestió pesquera.
Valorem la teva privadesa
Utilitzem tecnologia com ara galetes al nostre lloc per personalitzar contingut i anuncis, oferir funcions de xarxes socials i analitzar el nostre trànsit. Feu clic per consentir l'ús d'aquesta tecnologia al web. Podeu canviar d'opinió i canviar les vostres opcions de consentiment en qualsevol moment tornant a aquest lloc.
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.