Fisheries – icatmar

El Reglament MAP: efectes sobre la pesca d’arrossegament i perspectives

Posted on juny 25, 2025juny 25, 2025 by Ferran Bustos

En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers al Mediterrani.

Portes d’arrossegament d’embarcació de la costa catalana.

El Western Mediterranean Multiannual Plan (d’ara endavant, el Reglament MAP) és un Reglament de la Comissió Europea que regula la pesca d’espècies demersals al Mediterrani occidental, publicat el 2019 i adoptat al Mediterrani espanyol el maig de 2020. El seu objectiu és arribar als nivells de mortalitat per pesca corresponents al màxim rendiment sostenible (un nivell d’explotació de la pesqueria on s’explota una població marina sense comprometre la seva continuïtat) per a tots els estocs d’interès, i en particular per a l’estoc que es considerés més vulnerable el 2025. Les espècies que figuren al Reglament MAP com a espècies d’interès són el moll de fang (Mullus barbatus), el lluç (Merluccius merluccius), la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), l’escamarlà (Nephrops norvegicus), la gamba rosada (Aristeus antennatus)i la gamba vermella (Aristaeomorpha foliacea, absent de les costes catalanes).

El text del Reglament MAP detalla que les mesures de gestió pesquera hauran d’estar basades en la millor recomanació científica possible, i cita en particular que es consultarà el STECF (Scientific, Technical and Economic Committee for Fisheries), un òrgan científic consultor que es reuneix periòdicament en diferents grups de treball. També defineix que la principal eina de gestió és la reducció de l’esforç pesquer. D’aquesta manera, en les avaluacions d’estocs que el STECF realitza al setembre, es determinen unes estimacions de valors de mortalitat per pesca que es fan servir com a guia per calcular la reducció d’esforç pesquer necessària per a assolir els objectius. Amb aquesta informació, al novembre la Comissió publica una proposta d’oportunitats de pesca per a l’any següent que es composa de:

Dies de pesca assignats per a cada Estat Membre, a repartir entre tota la flota d’arrossegament.
Mesures correctores per als estocs que es consideren més vulnerables, d’aplicació a més a més de la reducció de dies de pesca (ex.: establiment de quotes o períodes de veda).
Mecanismes de compensació que permeten a la flota obtenir dies de pesca addicionals (ex.: ús de malles més selectives o de portes de baix contacte amb el fons).

En aquest context, l’any 2018 es va calcular que si el 2025 es volia aconseguir la mortalitat per pesca objectiu per al lluç, l’espècie més vulnerable segons les avaluacions, la flota quedaria amb uns 60 dies de pesca l’any. Això comprometria la viabilitat econòmica de la flota, i en conseqüència de les confraries i de tot el sector pesquer català tal i com el coneixem. A partir d’aquí, des de l’ICATMAR es van començar a estudiar altres mesures de gestió pesquera amb efectes provats sobre la recuperació de les poblacions i ecosistemes marins, a banda de la reducció de dies, com l’establiment de malles més selectives, l’ús de portes de baix contacte amb el fons o l’establiment de zones tancades permanentment a la pesca. Aquestes mesures, tractades en principi com a mecanismes de compensació, estaven tenint una implementació força baixa, ja que la majoria del sector no veia avantatges en adoptar-les tal i com estaven plantejades a la normativa.

El 2024, els valors de mortalitat per pesca del lluç estimats a l’última avaluació d’estocs del STECF es trobaven encara allunyats del valor objectiu. En conseqüència, la proposta de la Comissió per a les oportunitats de pesca pel 2025 per a la flota mediterrània espanyola d’arrossegament va suposar una reducció molt marcada dels dies assignats de pesca, deixant-los en poc més de 15.000 per a tota la flota. Així, dels 110 dies assignats per barca el 2024 (un total d’entre 140 i 170 dies treballats, després d’aplicar mesures de compensació), el 2025 només se’n van assignar 27. La proposta de la Comissió detallava mesures de compensació que, en cas de complir-les totes, permetrien recuperar dies de pesca fins a assolir els 110 assignats l’any passat, però no la totalitat dels dies treballats.

Personal de l’ICATMAR analitzant mostres provinents de pesca d’arrossegament.

En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers que informen les decisions en política pesquera per a les pesqueries mediterrànies, i que tenen per tant una gran repercussió en la socioeconomia del sector. Diferents institucions científiques estan formant ja grups de treball per començar aquest procés de revisió, anomenat benchmark, que té per objectiu acordar les dades i els models que es faran servir en les avaluacions d’estocs, començant pels del lluç com a espècie més vulnerable. Entretant, cal pensar en solucions per assolir una pesca d’arrossegament més sostenible, sense centrar-se només en la reducció de l’activitat. Des de l’ICATMAR recollim dades pesqueres de la costa catalana que serviran per informar el procés de benchmark i ajudaran a obtenir unes avaluacions d’estocs més precises per a una gestió pesquera dimensionada i coherent amb el funcionament de les pesqueries mediterrànies.

Autoria: Marta Carreton

Descobreix les noves funcionalitats del visor pesquer

Posted on gener 10, 2025gener 13, 2025 by Ferran Bustos

Estrenem noves funcionalitats del visor de dades pesqueres de l’ICATMAR. A partir d’ara, podreu explorar les dades del mostreig d’encerclament. A més, hem incorporat millores en la comparació de freqüències de talles i reorganitzat el visor per facilitar l’exploració de les dades.

Visor de dades pesqueres per a la modalitat d’encerclament.

El visor de dades pesqueres de l’ICATMAR va arrencar el 2023 mostrant les dades del mostreig l’arrossegament. Ara, gràcies a l’actualització del visor és possible, per primera vegada, explorar les dades de la modalitat d’encerclament. Tal com ja es podia fer amb l’arrossegament, clicant sobre una de les pesques d’encerclament al mapa del visor, es mostra la composició de captura de la pesca seleccionada indicant la biomassa de les espècies objectiu, sardina i/o seitó, i de la resta d’espècies capturades. A més, gràcies a la integració de dades externes de Copernicus i EMODnet Seabed Habitats, també es poden comprovar les condicions meteo-oceanogràfiques que s’estaven produint mentre es realitzava la pesca i a quin tipus d’hàbitat marí pertany el fons sobre el que es va dur a terme.

Comparació de freqüències de talla per any de lluç mostrejat des de 2019 a 2023.

Durant els mostrejos de les dues modalitats, tant a bord d’embarcacions pesqueres com al laboratori, es mesura la totalitat o una submostra dels individus de totes les espècies capturades. Aquestes dades proporcionen informació molt valuosa sobre l’estructura de les poblacions, ja que permeten conèixer la distribució de talles de les espècies, és a dir, el seu rang de talles aproximat i la proporció d’individus de cada talla. Amb l’antic visor ja es podien examinar les distribucions de talles de les espècies mostrejades, però amb la nova versió és possible comparar les distribucions de talles de cada espècie per any, estació, métier i zona. Addicionalment, a les distribucions de talles de les espècies comercials, ara s’hi mostren la talla mínima de venda (MCRS) i la talla de primera maduresa (L₅₀: talla on es considera que la meitat dels individus ha pogut reproduir-se per primera vegada) de l’espècie seleccionada.

A Catalunya, les dues principals modalitats pesqueres pel que a fa a recaptacions i a volum de captura són, respectivament, l’arrossegament i l’encerclament. Des del 2019 l’ICATMAR realitza mostrejos a bord d’embarcacions d’arrossegament. Els mostrejos a bord proporcionen una informació molt detallada sobre tot el que implica una jornada de pesca, ja que permeten conèixer la composició total de la captura (tant les espècies comercials com les de rebuig) i obtenir dades de la localització de cada pesca i de les diferents maniobres realitzades. En canvi, la modalitat d’encerclament inicialment es mostrejava mitjançant l’adquisició de lots de sardina i seitó (les dues espècies objectiu d’aquesta modalitat) a diferents llotges de la costa catalana. Aquest tipus de mostreig, el de llotja, aportava informació limitada sobre la pesquera. Tanmateix, a partir del 2022, la modalitat d’encerclament també va començar a mostrejar-se a bord d’embarcacions comercials. D’aquesta manera ha estat possible accedir a informació sobre la pesquera no disponible fins llavors i que, ara, després de més de dos anys recopilant dades, és oberta al públic a través de la nova versió del visor.

De cara al futur, el visor pesquer seguirà incorporant noves actualitzacions per posar a l’abast de tothom la informació recopilada mitjançant els diferents programes de monitoratge que realitza l’ICATMAR. Properament també es podran explorar les dades obtingudes a través del seguiment de la pesca marina recreativa a Catalunya que s’està duent a terme des del 2020. Estigueu atents!

Mostreig a bord: pesca d’arrossegament.

Mostreig a bord: pesca d’encerclament.

Ja estan disponibles els informes més recents sobre l’estat de les pesqueres a Catalunya

Posted on octubre 3, 2024novembre 28, 2024 by Ferran Bustos

Ja pots consultar i descarregar a l’apartat Publicacions els últims informes en relació a l’estat de les pesqueres a Catalunya el 2023.

A State of fisheries in Catalonia 2023, Part 1: Report on the monitoring of the commercial fishing fleet es presenta la metodologia de mostreig de diferents modalitats pesqueres emprada per l’ICATMAR per al monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana. Pel que fa al mostreig de la pesca d’arrossegament, en aquesta edició s’explica el canvi d’enfoc adoptat per tal d’alinear-se amb la Política de Pesqueres de la Comissió Europea. Aquest canvi consisteix en la substitució de l’estrat de fondària, unitat espacial de mostreig feta servir fins ara, per métier, definit com un conjunt d’operacions de pesca que tenen com a objectiu un grup similar d’espècies utilitzant arts de pesca similars durant el mateix període i/o en la mateixa àrea.

Mostrejador de l’ICATMAR mesurant espècies a bord d’una embarcació d’arrossegament.

A continuació, a les diferents seccions es presenten els resultats del monitoratge que inclouen la composició de captures descarregades, d’espècies de rebuig i acompanyants i de deixalles marines per a cada una de les modalitats de pesca. A més, per a cada modalitat es presenten els resultats obtinguts a partir de les dades recopilades per a les diferents espècies objectiu de les modalitats d’arrossegament (lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada, gamba blanca, galera i llagostí), d’encerclament (sardina i seitó) i arts menors incloses en plans de cogestió (sonso i llengüeta, pop roquer i cranc blau). Per a cada espècie es mostren mapes de distribució de captures, paràmetres biològics i talla de primera maduresa, cicle reproductiu i distribució de freqüència de talles (per métiers en el cas de l’arrossegament).

D’altra banda, a State of Fisheries in Catalonia, Part 2: Stock assessment es presenten els resultats de l’avaluació d’estocs pesquers realitzada per l’ICATMAR. L’avaluació d’estocs té com a objectiu determinar, mitjançant models matemàtics, si l’explotació de les poblacions d’espècies marines s’està fent d’acord als límits de sostenibilitat. A l’informe d’enguany, les avaluacions s’han dut a terme fent servir dos tipus de metodologies. Per una banda, el model LBSPR (Length-Based Spawning Potential Ratio) que, tenint en compte la freqüència de talles i la biologia de les espècies, permet estimar la capacitat reproductiva de poblacions. Per l’altra, el model SPiCT (Stochastic surplus Production Model in Continuous Time) permet estimar el grau de mortalitat per pesca i l’estat de les poblacions basant-se en dades històriques de captures i de biomassa.

Resultats de l’avaluació d’estocs amb el model SPiCT d’espècies demersals incloses al WMMAP: moll de fang, lluç, gamba blanca, escamarlà i gamba rosada.

Tots dos models s’han utilitzat per avaluar els estocs de les principals espècies demersals incloses al WMMAP (West Mediterranean Multiannual Plan) de la Unió Europea, és a dir, lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca, i les principals espècies de petits pelàgics, sardina i seitó. Al basar-se en assumpcions i dades diferents, els dos models emprats, LBSPR i SPiCT, ofereixen, en alguns casos, perspectives diferents sobre l’estat de les poblacions. Per tant, és important que la informació que proporcionen sigui analitzada amb cura a l’hora de proposar recomanacions derivades en matèria de gestió pesquera.

De cara al futur, l’ICATMAR continuarà amb el seu programa de monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana per tal d’obtenir una sèrie de dades a llarg termini que permeti l’aplicació de models més complexos com, per exemple, SS3 (Stock Synthesis 3). Aquest tipus de models permet integrar informació diversa de forma simultània, com ara dades històriques de captures, canvis en la selectivitat dels arts de pesca, o diferències en la dinàmica de la població entre sexes. Per aquest motiu, ofereixen resultats que s’ajusten més a la realitat i poden esdevenir una eina potent per al desenvolupament de recomanacions de gestió basades en evidències científiques dirigides a assegurar la sostenibilitat de les pesqueres.

Ja és disponible l’informe sobre l’estat de la pesca marina recreativa a Catalunya el 2023

Posted on agost 6, 2024agost 6, 2024 by Ferran Bustos

Ja podeu descarregar l’informe State of Marine Recreational Fisheries in Catalonia 2023 a l’apartat Publicacions

La pesca marina recreativa és una activitat no professional practicada com a lleure per aproximadament 350 milions de persones a tot el món. Tot i ser una de les activitats de lleure costaner més populars arreu, existeix una manca històrica de coneixement sobre els seus impactes, així com una manca general de sistemes de recopilació de dades, mostreig i avaluació de l’activitat. Per aquest motiu, l’ICATMAR va iniciar el 2020 un programa de monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya. L’objectiu del programa és recopilar una sèrie temporal de dades sobre captures i registres d’espècies per disposar d’una font d’informació fiable i robusta de cara a la presa de decisions en potencials estratègies de gestió.

En aquest informe, que podeu descarregar a Publicacions, es presenten els resultats del monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya dut a terme per l’ICATMAR durant el 2023 comparant-los amb els del període 2020-2022. En les diferents seccions de què consta hi trobareu, entre altres, indicadors per a les diferents modalitats que es practiquen al territori, és a dir, pesca des de costa, pesca des d’embarcació i pesca submarina. A més, també podeu descarregar un desplegable/resum amb els principals resultats de l’informe en català.

Font: Marta Pujol-Baucells

Descarrega’t els últims informes de l’ICATMAR

Posted on novembre 23, 2023desembre 21, 2023 by Ferran Bustos

Ja són disponibles els últims informes de l’ICATMAR a la secció Publicacions.

D’entrada, a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 1 s’hi explica la metodologia del monitoratge continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana realitzat per l’ICATMAR durant els darrers quatre anys. A continuació, es mostren els resultats del seguiment científic de la flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors (sonsera, pop roquer i, per primera vegada, cranc blau).

Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 2, s’hi presenta l’avaluació dels estocs de les principals espècies incloses al Pla Multianual de gestió de la pesca demersal (Western Mediterranean Multiannual Plan): lluç, moll, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca. A més, també inclou, per primera vegada, l’avaluació dels estocs de sardina i seitó presents a la costa catalana, espècies de referència del Pla de Gestió de la flota d’encerclament.

Per acabar, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2023 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la zona FAO GSA-6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. Consta d’una sèrie de propostes i plantejaments al voltant de qüestions com l’increment de la selectivitat dels arts d’arrossegament, la implantació de portes sense contacte amb el fons i l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca, entre d’altres.

Catalunya afegeix 20 zones d’exclusió permanent a la pesca a la seva superfície marina protegida

Posted on octubre 3, 2022gener 10, 2025 by Jordi Ribera

La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees marines protegides suposa una ampliació sense precedents de l’espai de la costa catalana on no es permet la pesca demersal.

Les noves zones d’exclusió a la pesca sumen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

Font: ICATMAR / Autors: José Antonio García del Arco & Joan Sala-Coromina

Catalunya ha afegit aquest 2022 un total de 20 noves zones d’exclusió permanent a la pesca demersal, és a dir, la d’espècies que habiten al fons del mar. Aquestes zones ocupen un total de 462 kilòmetres quadrats, la qual cosa multiplica per 283 la superfície marina on no es pot realitzar aquest tipus de pesca.

La creació d’aquesta nova xarxa d’àrees protegides és el resultat d’una estreta col·laboració entre les confraries de pescadors de Catalunya, el sector científic, representat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, i la Generalitat de Catalunya durant més de tres anys.

“Aquesta mesura contribuirà a la recuperació dels ecosistemes i de les poblacions d’espècies marines que en formen part”, celebra la investigadora de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Laura Recasens.

La iniciativa s’emmarca dins de l’Estratègia Marítima de Catalunya, que està basada en el model de la cogestió, és a dir, en la participació activa de tots els actors implicats en la presa de decisions sobre gestió pesquera. Tot i això, els primers passos els van donar l’any 2013 un grup de pescadors de la Confraria de Roses que va decidir fer el primer tancament d’una zona de pesca. Més tard, al 2015, un equip científic de l’ICM-CSIC va començar a estudiar com aquesta mesura estava contribuint a la recuperació de l’ecosistema.

Aquest primer tancament va comportar un increment en l’abundància de juvenils i adults d’espècies comercials, no només dins l’àrea protegida, sinó també en les àrees adjacents. Arran dels bons resultats, es va decidir estendre la iniciativa a totes les confraries de Catalunya fins a l’establiment, ara, d’aquesta xarxa de 20 noves àrees marines protegides al llarg de tot el litoral.

Així mateix, el model català s’està implementant en altres zones de l’Estat gràcies a la col·laboració entre l’ICATMAR i el Instituto Español de Oceanografía (IEO) amb la Secretaria de Pesca del govern espanyol.

Una fita històrica

En conjunt, les diferents zones sumen un total de 462 kilòmetres quadrats protegits, el que equival aproximadament a la superfície d’Andorra.

“Valorem molt positivament el fet que, per poder dur a terme la implementació d’aquest model a Catalunya, les diferents confraries de pescadors hagin renunciat a explotar part dels seus caladors, contribuint així a la protecció dels ecosistemes marins”, exposa en aquest sentit l’investigador de l’ICM-CSIC i l’ICATMAR Joan B. Company, convençut que la nova mesura serà molt beneficiosa per al medi marí.

I és que, a conseqüència de l’existència d’aquesta xarxa d’àrees marines protegides, des del gener de 2022 no s’hi permet cap mena d’activitat pesquera demersal, la qual cosa afavorirà la recuperació de la biodiversitat i l’augment de la biomassa de les espècies que hi habiten, incloent-hi la de les d’interès pesquer.

En aquest sentit, des de l’ICATMAR i l’ICM-CSIC s’està apostant per un programa de seguiment i restauració dels ecosistemes explotats que asseguri una recollida continuada de dades científiques de qualitat per informar les decisions de l’administració en matèria de gestió pesquera.

Etiqueta: Fisheries