Autor: Ferran Bustos

El Reglament MAP: efectes sobre la pesca d’arrossegament i perspectives

Posted on by Ferran Bustos

En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers al Mediterrani.

Portes d’arrossegament d’embarcació de la costa catalana.

El Western Mediterranean Multiannual Plan (d’ara endavant, el Reglament MAP) és un Reglament de la Comissió Europea que regula la pesca d’espècies demersals al Mediterrani occidental, publicat el 2019 i adoptat al Mediterrani espanyol el maig de 2020. El seu objectiu és arribar als nivells de mortalitat per pesca corresponents al màxim rendiment sostenible (un nivell d’explotació de la pesqueria on s’explota una població marina sense comprometre la seva continuïtat) per a tots els estocs d’interès, i en particular per a l’estoc que es considerés més vulnerable el 2025. Les espècies que figuren al Reglament MAP com a espècies d’interès són el moll de fang (Mullus barbatus), el lluç (Merluccius merluccius), la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), l’escamarlà (Nephrops norvegicus), la gamba rosada (Aristeus antennatus)i la gamba vermella (Aristaeomorpha foliacea, absent de les costes catalanes).

El text del Reglament MAP detalla que les mesures de gestió pesquera hauran d’estar basades en la millor recomanació científica possible, i cita en particular que es consultarà el STECF (Scientific, Technical and Economic Committee for Fisheries), un òrgan científic consultor que es reuneix periòdicament en diferents grups de treball. També defineix que la principal eina de gestió és la reducció de l’esforç pesquer. D’aquesta manera, en les avaluacions d’estocs que el STECF realitza al setembre, es determinen unes estimacions de valors de mortalitat per pesca que es fan servir com a guia per calcular la reducció d’esforç pesquer necessària per a assolir els objectius. Amb aquesta informació, al novembre la Comissió publica una proposta d’oportunitats de pesca per a l’any següent que es composa de:

  • Dies de pesca assignats per a cada Estat Membre, a repartir entre tota la flota d’arrossegament.
  • Mesures correctores per als estocs que es consideren més vulnerables, d’aplicació a més a més de la reducció de dies de pesca (ex.: establiment de quotes o períodes de veda).
  • Mecanismes de compensació que permeten a la flota obtenir dies de pesca addicionals (ex.: ús de malles més selectives o de portes de baix contacte amb el fons).

En aquest context, l’any 2018 es va calcular que si el 2025 es volia aconseguir la mortalitat per pesca objectiu per al lluç, l’espècie més vulnerable segons les avaluacions, la flota quedaria amb uns 60 dies de pesca l’any. Això comprometria la viabilitat econòmica de la flota, i en conseqüència de les confraries i de tot el sector pesquer català tal i com el coneixem. A partir d’aquí, des de l’ICATMAR es van començar a estudiar altres mesures de gestió pesquera amb efectes provats sobre la recuperació de les poblacions i ecosistemes marins, a banda de la reducció de dies, com l’establiment de malles més selectives, l’ús de portes de baix contacte amb el fons o l’establiment de zones tancades permanentment a la pesca. Aquestes mesures, tractades en principi com a mecanismes de compensació, estaven tenint una implementació força baixa, ja que la majoria del sector no veia avantatges en adoptar-les tal i com estaven plantejades a la normativa.

El 2024, els valors de mortalitat per pesca del lluç estimats a l’última avaluació d’estocs del STECF es trobaven encara allunyats del valor objectiu. En conseqüència, la proposta de la Comissió per a les oportunitats de pesca pel 2025 per a la flota mediterrània espanyola d’arrossegament va suposar una reducció molt marcada dels dies assignats de pesca, deixant-los en poc més de 15.000 per a tota la flota. Així, dels 110 dies assignats per barca el 2024 (un total d’entre 140 i 170 dies treballats, després d’aplicar mesures de compensació), el 2025 només se’n van assignar 27. La proposta de la Comissió detallava mesures de compensació que, en cas de complir-les totes, permetrien recuperar dies de pesca fins a assolir els 110 assignats l’any passat, però no la totalitat dels dies treballats.

Personal de l’ICATMAR analitzant mostres provinents de pesca d’arrossegament.

En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers que informen les decisions en política pesquera per a les pesqueries mediterrànies, i que tenen per tant una gran repercussió en la socioeconomia del sector. Diferents institucions científiques estan formant ja grups de treball per començar aquest procés de revisió, anomenat benchmark, que té per objectiu acordar les dades i els models que es faran servir en les avaluacions d’estocs, començant pels del lluç com a espècie més vulnerable. Entretant, cal pensar en solucions per assolir una pesca d’arrossegament més sostenible, sense centrar-se només en la reducció de l’activitat. Des de l’ICATMAR recollim dades pesqueres de la costa catalana que serviran per informar el procés de benchmark i ajudaran a obtenir unes avaluacions d’estocs més precises per a una gestió pesquera dimensionada i coherent amb el funcionament de les pesqueries mediterrànies.

Autoria: Marta Carreton

Com funciona i per a què serveix la xarxa de radars de l’ICATMAR?

Posted on by Ferran Bustos

L’ICATMAR té com a objectiu principal oferir un servei de predicció oceanogràfica adaptat a les necessitats de la societat.

Radar d’Alta Freqüència (AF) instal·lat al port de Segur de Calafell (esquerra). Distribució dels radar d’AF de l’ICATMAR al llarg de la costa catalana on es mostren les àrees teòriques de cobertura de les diferents antenes (dreta).

A Catalunya, aproximadament el 63% de la població es concentra a les comarques costaneres. Una bona part de les nostres activitats econòmiques i sòcio-culturals estan vinculades al mar, com la pesca professional, el transport marítim de mercaderies, els esports nàutics, la pesca recreativa o el turisme lligat al mar. Sovint, però, llegim als titulars notícies com ara la del pescador que fa uns mesos es va perdre a mar prop d’Arenys de Mar, sobre el vessament de contaminants de vaixells de mercaderies o l’arribada massiva a les platges de meduses i altres organismes que suren a la deriva. Per fer-nos una idea, només el 2024 el servei d’emergències de Salvamento Marítimo va rebre més de 900 alertes provinents de la costa catalana.

És en aquest context on es desenvolupen les activitats del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Un dels seus objectius principals és el d’oferir a les administracions, professionals del mar i al públic en general, un servei de predicció oceanogràfica d’acord amb les necessitats de la societat. En aquest sentit, molt aviat l’ICATMAR desenvoluparà les capacitats per oferir informació que possibiliti respostes ràpides i fiables en situacions d’emergència. A més, proporcionarà eines per a la millora de la planificació de les activitats que es realitzen en l’àmbit marí.

Visualització del primer mapa de corrents superficials del mar català obtingut a partir de la xarxa de radars d’AF de l’ICATMAR un cop es va completar el desplegament de les set antenes. https://www.icatmar.cat/observacions/

D’altra banda, de forma anàloga a com passa amb els serveis de predicció meteorològica, el desenvolupament d’un sistema de predicció d’aquestes característiques requereix d’una infraestructura d’adquisició de dades en temps real (observacions de l’estat de la mar), estable i amb bona cobertura espaial. Altrament, es desenvoluparan models numèrics que simulin la circulació marina i que inclouran la informació obtinguda a través de l’assimilació, en temps real, de les dades provinents dels instruments d’observació.

En el context del desplegament de la infraestructura d’observacions a la costa catalana, a finals de 2024 es van instal·lar les dues darreres antenes que conformen la xarxa de radars d’Alta Freqüència (AF) de l’ICATMAR. A dia d’avui, doncs, la xarxa ja disposa de set antenes operatives ubicades estratègicament a diferents localitats de la costa: Cap de Creus, Cap sa Sal (Begur), Tossa de Mar, Arenys de Mar, Port de Barcelona, Port Ginesta i Segur de Calafell. D’aquesta manera, l’ICATMAR pot monitorar els corrents prop de la costa amb una resolució de 3 X 3 km, una precisió sense precedents al territori. Com a resultat d’aquests esforços, s’ha obtingut per primera vegada una «instantània» detallada dels corrents al llarg de 200 km de costa catalana i fins al voltant de 60 km mar endins.

Radars costaners d’Alta Freqüència

Però, com es fa per obtenir mapes de corrents a partir de les dades recopilades per les antenes?

Esquema del funcionament d’una antena de radar d’AF. L’antena emet un senyal electromagnètic amb una certa longitud d’ona (λ), que rebota en les onades de la superfície del mar. En concret, són les onades que tenen una longitud d’ona igual a la meitat (λ/2) les que tenen la particularitat de reflectir el senyal de manera coherent i amb prou intensitat, cosa que permet que pugui ser detectat pels sistemes de recepció de l’antena. Figura adaptada a partir de material gràfic del projecte MEDCLIC (SOCIB).

Les antenes de la nostra xarxa combinen la funció d’emissió i recepció. Treballen emetent polsos d’ones electromagnètiques de freqüència coneguda (13.5 MHz, en aquest cas) en totes direccions. Aquestes ones són dispersades per les irregularitats de les onades a la superfície del mar i reflectides, de manera que una part arriba de nou a l’antena que les ha emès. Com que el mar no és estàtic, sinó que es troba en moviment degut als corrents marins, el senyal reflectit pateix una petita variació de freqüència degut a l’efecte Doppler, igual que la nostra oïda percep el canvi de to de les sirenes d’una ambulància a mesura que s’acosta i s’allunya. És a partir d’aquesta petita variació respecte la freqüència emesa que obtenim informació de la velocitat a la que es mou el mar.

Tot i així, una sola antena només pot detectar la projecció del corrent total sobre la direcció de visió de l’antena, de manera que la informació que obté és parcial. Per poder reconstruir el corrent total cal tenir almenys dues antenes prenent, de manera simultània, mesures d’una mateixa àrea. És per això, que el desplegament de la xarxa de radars AF de l’ICATMAR es va dissenyar garantint el major solapament possible entre les àrees de cobertura de les diferents antenes. D’aquesta manera, podem obtenir una informació precisa i gairebé en temps real dels corrents marins al llarg de la costa catalana.

Esquema de com es reconstrueix el corrent total a partir de les mesures fetes per dues antenes de radar d’AF. El corrent total (vector negre) és percebut de manera diferent per cada antena (vectors vermell i blau, anomenats Projeccions radials). A partir de les equacions trigonomètriques que es mostren a la figura es pot reconstruir la Velocitat del corrent total.

Autoria: Lucía Quirós-Collazos

Aprovada una resolució clau per a la regulació de la Pesca Marina Recreativa a Catalunya

Posted on by Ferran Bustos

La nova normativa estableix, entre d’altres mesures, talles mínimes de captura, quotes màximes de captura diària i períodes de veda biològica per a determinades espècies.

Aigües interiors de Catalunya. L’àrea destacada dins el requadre vermell correspon a la zona regulada per la Resolució ARP/3253/2024.

El 10 de setembre del 2024 es va aprovar una resolució clau (Resolució ARP/3253/2024) per a la regulació de la Pesca Marina Recreativa (en endavant, PMR) a Catalunya. Aquesta resolució, amb efecte sobre les aigües interiors del litoral gironí, té l’objectiu de garantir la sostenibilitat dels recursos pesquers i l’ecosistema marí. La nova normativa, subjecte a revisió cada dos anys, estableix, entre d’altres mesures, talles mínimes de captura, quotes màximes de captura diària i períodes de veda biològica per a determinades espècies. La seva aprovació ha estat possible gràcies a l’esforç i l’estreta col·laboració entre les diferents parts implicades en la Taula de Cogestió de la PMR, en la qual l’ICATMAR aporta dades científiques obtingudes a través del seguiment de la PMR a Catalunya. De cara al futur, s’està treballant en una nova resolució per a la resta d’aigües interiors catalanes, i en l’actualització del Decret 109/1995 que actualment regula l’activitat.

La PMR és una activitat important a Catalunya. Entre les tres modalitats que la conformen, és a dir, pesca amb canya des d’embarcació i des de costa i pesca submarina, anualment s’emeten més de 50.000 llicències al territori. No obstant això, fins ara la PMR a Catalunya estava únicament regulada mitjançant un Decret publicat el 1995 on s’incloïen, per primera vegada, l’obligatorietat de disposar de llicència i el màxim de quilograms permesos per dia, entre d’altres regulacions genèriques. Tanmateix, l’increment substancial en la pràctica d’aquesta activitat durant les darreres dècades, els canvis en les regulacions i els requeriments per part de la Unió Europea han fet necessari abordar la governança d’aquest sector a través de diferents mecanismes. D’una banda, s’ha impulsat la implementació i consolidació del programa de monitoratge de la PMR que l’ICATMAR està duent a terme des del 2020, i, de l’altra, s’estan desenvolupant normatives per actualitzar les regulacions vigents i assegurar una gestió sostenible i adaptada a la realitat actual.

Pescadors recreatius practicant la modalitat de pesca amb canya des de costa.

Per poder tirar endavant la Resolució ha estat imprescindible el treball intens dut a terme en el marc de la Taula de Cogestió de la PMR, així com l’assoliment d’un consens entre tots els actors que en formen part. La Taula de Cogestió es va consituir l’any 2023 i la integren els diferents sectors implicats en la PMR, en concret, associacions de pescadors recreatius de les diferents modalitats, la Generalitat de Catalunya, l’ONG WWF i la comunitat científica a través de l’ICATMAR. Amb l’objectiu de proporcionar bases científiques per a la definició de propostes de mesures per a la Resolució, l’ICATMAR va elaborar l’informe Indicadors biològics per determinar possibles mesures de gestió de la Pesca Marina Recreativa a Catalunya. L’informe, basat en dades recollides entre 2020 i 2023 a la zona nord de Catalunya i bilbiografia científica, proposava mesures de gestió per a 46 espècies objectiu de la PMR. Entre les diverses propostes destaquen les talles mínimes de captura, els períodes de veda biològica o els bag limits. Aquestes mesures, després de ser esmenades i consensuades per totes les parts, van ser finalment recollides a la Resolució. L’enfocament adoptat, que combina el coneixement científic amb la participació activa i la revisió periòdica de les mesures, respon a un model de gestió adaptativa i està orientat a ajustar les regulacions en funció de l’evolució de l’activitat i dels ecosistemes.

Actualment, la Taula de Cogestió està perfilant els últims detalls d’una nova Resolució per regular la PMR a les aigües interiors de la zona central i del sud de Catalunya. D’aquesta manera, la totalitat de la costa catalana quedarà subjecte a les noves Resolucions. Paral·lelament, la Taula de Cogestió de la PMR està treballant també per actualitzar els continguts del Decret 109/1995 que regula l’activitat a Catalunya. Es tracta d’un Decret que es considera obsolet, ja que les directrius que recull van ser redactades fa 30 anys i no tenen en compte els canvis profunds que la pràctica de la PMR i les regulacions en l’àmbit europeu han experimentat durant les últimes dècades. Un Decret pertany a un rang normatiu superior al d’una Resolució i, per aquest motiu, és important modificar el Decret actual per tal de garantir la continuïtat de les noves mesures implementades.

Autoria: Ferran Bustos

Oceanografia Operacional: breu història i metodologia

Posted on by Ferran Bustos
Desplegament de vaixells de recerca oceanogràfica. Representació gràfica de l’experiment EXPORTS al nord-est de l’oceà Pacífic. Font: NASA Earth Expeditions, NASA, 2018. (Wikimedia Commons).

1. Introducció

El concepte d’oceanografia operacional engloba el conjunt d’esforços sistemàtics i continus en el temps que tenen com a objectiu proporcionar informació actualitzada sobre l’estat de la mar i la seva evolució a curt i mitjà termini. El seu principal objectiu és anticipar situacions de risc que puguin afectar les activitats marítimes, les infraestructures costaneres, la qualitat de l’aigua i la salut dels ecosistemes marins.

Els processos clau en un sistema d’oceanografia operacional inclouen: i) la recopilació, processat i interpretació de dades oceàniques i atmosfèriques; ii) l’ús de models estadístics, dinàmics o híbrids per fer prediccions de paràmetres com ara els corrents, l’onatge, el nivell del mar o la temperatura de l’aigua; i iii) la disseminació d’informació a les comunitats científica i acadèmica, les administracions, el sector marítim i la societat en general.

Pel que fa les aplicacions, l’oceanografia operacional dona suport a la millora de les prediccions meteorològiques, el seguiment de la variabilitat climàtica, la protecció dels ecosistemes marins i la seguretat en el mar. També contribueix a la gestió de riscos associats a fenòmens extrems, com tempestes, pujades del nivell del mar, o episodis de contaminació marina, facilitant l’operació segura d’infraestructures marítimes i costaneres.

2. Breu història de l’oceanografia operacional

Si entenem l’oceanografia operacional com el coneixement empíric del comportament dels mars i els oceans, podem afirmar que els orígens d’aquesta branca de coneixement es remunten a més de 50.000 anys, ja que les evidències arqueològiques i genètiques suggereixen l’existència de “rutes marítimes costaneres” utilitzades pels primers humans per expandir-se fora d’Àfrica. Aquests grups humans van aprofitar els corrents marins i els coneixements pràctics de navegació per creuar el Mar Roig i arribar al sud d’Àsia Oriental i a Austràlia. Durant l’Edat del Bronze (3300-1200 aC), el coneixement dels règims de vent, la direcció dels principals corrents marins prop de la costa i els cicles astronòmics va permetre l’establiment de rutes marítimes importants. Civilitzacions com els minoics, egipcis i fenicis van desenvolupar xarxes comercials estables que connectaven el Mediterrani oriental amb l’Àfrica Occidental, les Illes Britàniques i l’Índia.

Pel que fa a la part quantitativa, cal esperar fins al segle XVII per a trobar els primers documents sobre mesures de la profunditat dels oceans mitjançant sondatges amb corda llastrada, així com l’explicació de la causa física de les marees per part d’Isaac Newton. Al segle XVIII s’inicien les primeres mesures de la temperatura de l’aigua marina, especialment durant els viatges de James Cook, i es publica el mètode de càlcul de sèries de Taylor, essencial per als càlculs numèrics que es desenvoluparan dos cents anys més tard. A partir del segle XIX s’estableixen mesures sistemàtiques dels corrents marins mitjançant registres de navegació i experiments amb ampolles a la deriva. També en aquest segle, Navier i Stokes formulen les equacions que descriuen el moviment d’un fluid en un medi en rotació, com ara l’oceà. Ja al segle XX s’obtenen les primeres solucions analítiques i numèriques d’aquestes equacions, fet que permet representar i explicar l’existència i distribució dels principals corrents marins.

Però els avenços que han impulsat el desenvolupament de l’oceanografia operacional, tal com l’entenem avui, inclouen:

  1. L’aparició de la telegrafia elèctrica que, per primera vegada, va permetre la transmissió quasi instantània d’informacions i dades entre emissor i receptor. Inicialment, això es va produir dins d’un mateix continent (dècada de 1840) i, gràcies a cables submarins, es va estendre a la comunicació entre continents (dècada de 1850).
  2. El progrés en electrònica (dècada de 1950), que va millorar l’estabilitat i fiabilitat de termistors (un tipus de resistència elèctrica que varia el seu valor de resistència amb la temperatura) i conductímetres, permetent mesures més ràpides i precises de la temperatura i conductivitat de l’aigua.
  3. Les millores en les bateries elèctriques (dècada de 1960), que van facilitar el fondeig prolongat d’instruments automàtics, com els correntímetres i sensors oceanogràfics.
  4. L’aparició dels microordinadors (dècada de 1970), que van fer possibles simulacions numèriques cada cop més refinades, millorant la descripció de la variabilitat oceanogràfica.
  5. L’era dels satèl·lits d’observació de la Terra, amb sensors de temperatura superficial (dècada de 1980) i radars altimètrics (dècada de 1990), que han transformat la capacitat de mesurar la dinàmica oceànica superficial a escala global.
  6. El desplegament operatiu del radars costaners d’alta freqüència (dècada de 1990) per al seguiment en temps real dels corrents costaners.
  7. El programa Argo (des del 2000), una xarxa global de flotadors autònoms, que ha revolucionat la monitorització dels oceans mitjançant mesures contínues de temperatura, salinitat a diferents profunditats.

Aquests avenços han estat fonamentals per comprendre millor els oceans i la seva variabilitat a escales globals, regionals i costaneres.

3. Components d’un servei d’oceanografia operacional

3.1 El sistema d’observació marina

Inclou la xarxa d’instruments i tecnologies utilitzades per mesurar en temps real, i de manera contínua, paràmetres com la temperatura, salinitat, corrents marins i nivell del mar. Aquests sistemes comprenen boies fondejades i a la deriva, radars costaners d’alta freqüència (HF), satèl·lits d’observació de la Terra, vaixells oceanogràfics, i plataformes subaquàtiques autònomes com els gliders i els flotadors del programa Argo.

3.2 Modelització numèrica i assimilació de dades

Els models numèrics proporcionen solucions aproximades a les equacions de Navier-Stokes tenint en compte els forçaments mecànics, tèrmics i d’aigua dolça a què estan subjectes els mars. Els mètodes d’assimilació de dades inclouen una sèrie de tècniques que combinen les observacions rebudes en temps real amb les solucions dels models numèrics, per a millorar la nostra estimació de l’estat dels oceans. Aquestes estimacions es poden fer servir per a produir prediccions de la circulació marina.

3.3 Predicció

Generació de previsions de l’evolució de l’oceà a curt i mitjà termini, incloent corrents, ones, temperatura i nivells del mar a partir de les informacions proporcionades pel sistema d’observació marina i l’assimilació de dades. Les prediccions permeten anticipar fenòmens com canvis en les condicions oceanogràfiques i són essencials per a la seguretat marítima i el seguiment del medi marí.

3.4 Disseminació de la informació

La disseminació de les dades i prediccions es fa a través de plataformes i aplicacions digitals, mapes i visors interactius, adreçats a usuaris com pescadors, navegants, científics i autoritats governamentals. L’objectiu és garantir un accés eficient i oportú a la informació oceànica, permetent que les administracions pertinents puguin emetre, si és necessari, avisos d’emergència per protegir la seguretat pública i mitigar els riscos associats a fenòmens marins adversos.

4. Consideracions finals

No ens equivocarem gaire si considerem que l’oceanografia operacional ha evolucionat des del coneixement empíric que els humans van saber utilitzar per aprofitar els corrents marins en temps antics fins a les sofisticades cadenes de processat que utilitzen superordinadors per a ingerir dades derivants, que contínuament proporcionen dades sobre l’estat dels mars.

A mesura que augmenta el percentatge de la població mundial que viu prop de les costes i la vulnerabilitat d’un entorn cada cop més antropitzat, creix la necessitat de protegir uns ecosistemes marins sotmesos a una pressió cada vegada més intensa. En aquest context, l’oceanografia operacional està esdevenint una font d’informació cada vegada més valuosa per a la gestió dels recursos marins, la seguretat marítima i la presa de decisions davant fenòmens marins adversos.

L’oceanografia operacional és una activitat en continua evolució. Els futurs desenvolupaments  inclouran millores en la integració de dades i models, utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial per a complementar i potenciar les tradicionals tècniques d’assimilació de dades. També s’esperen simulacions amb una resolució més elevada per a representar millor la variabilitat a prop de la costa i l’extensió dels paràmetres de les prediccions a la qualitat de l’aigua i la salut dels ecosistemes marins.

Per a saber-ne més:

Autoria: Joaquim Ballabrera

Descobreix les noves funcionalitats del visor pesquer

Posted on by Ferran Bustos

Estrenem noves funcionalitats del visor de dades pesqueres de l’ICATMAR. A partir d’ara, podreu explorar les dades del mostreig d’encerclament. A més, hem incorporat millores en la comparació de freqüències de talles i reorganitzat el visor per facilitar l’exploració de les dades.

Visor de dades pesqueres per a la modalitat d’encerclament.

El visor de dades pesqueres de l’ICATMAR va arrencar el 2023 mostrant les dades del mostreig l’arrossegament. Ara, gràcies a l’actualització del visor és possible, per primera vegada, explorar les dades de la modalitat d’encerclament. Tal com ja es podia fer amb l’arrossegament, clicant sobre una de les pesques d’encerclament al mapa del visor, es mostra la composició de captura de la pesca seleccionada indicant la biomassa de les espècies objectiu, sardina i/o seitó, i de la resta d’espècies capturades. A més, gràcies a la integració de dades externes de Copernicus i EMODnet Seabed Habitats, també es poden comprovar les condicions meteo-oceanogràfiques que s’estaven produint mentre es realitzava la pesca i a quin tipus d’hàbitat marí pertany el fons sobre el que es va dur a terme.

Comparació de freqüències de talla per any de lluç mostrejat des de 2019 a 2023.

Durant els mostrejos de les dues modalitats, tant a bord d’embarcacions pesqueres com al laboratori, es mesura la totalitat o una submostra dels individus de totes les espècies capturades. Aquestes dades proporcionen informació molt valuosa sobre l’estructura de les poblacions, ja que permeten conèixer la distribució de talles de les espècies, és a dir, el seu rang de talles aproximat i la proporció d’individus de cada talla. Amb l’antic visor ja es podien examinar les distribucions de talles de les espècies mostrejades, però amb la nova versió és possible comparar les distribucions de talles de cada espècie per any, estació, métier i zona. Addicionalment, a les distribucions de talles de les espècies comercials, ara s’hi mostren la talla mínima de venda (MCRS) i la talla de primera maduresa (L50: talla on es considera que la meitat dels individus ha pogut reproduir-se per primera vegada) de l’espècie seleccionada.

A Catalunya, les dues principals modalitats pesqueres pel que a fa a recaptacions i a volum de captura són, respectivament, l’arrossegament i l’encerclament. Des del 2019 l’ICATMAR realitza mostrejos a bord d’embarcacions d’arrossegament. Els mostrejos a bord proporcionen una informació molt detallada sobre tot el que implica una jornada de pesca, ja que permeten conèixer la composició total de la captura (tant les espècies comercials com les de rebuig) i obtenir dades de la localització de cada pesca i de les diferents maniobres realitzades. En canvi, la modalitat d’encerclament inicialment es mostrejava mitjançant l’adquisició de lots de sardina i seitó (les dues espècies objectiu d’aquesta modalitat) a diferents llotges de la costa catalana. Aquest tipus de mostreig, el de llotja, aportava informació limitada sobre la pesquera. Tanmateix, a partir del 2022, la modalitat d’encerclament també va començar a mostrejar-se a bord d’embarcacions comercials. D’aquesta manera ha estat possible accedir a informació sobre la pesquera no disponible fins llavors i que, ara, després de més de dos anys recopilant dades, és oberta al públic a través de la nova versió del visor.

De cara al futur, el visor pesquer seguirà incorporant noves actualitzacions per posar a l’abast de tothom la informació recopilada mitjançant els diferents programes de monitoratge que realitza l’ICATMAR. Properament també es podran explorar les dades obtingudes a través del seguiment de la pesca marina recreativa a Catalunya que s’està duent a terme des del 2020. Estigueu atents!

Mostreig a bord: pesca d’arrossegament.
Mostreig a bord: pesca d’encerclament.

Arrenca el cicle de jornades de transferència al sector pesquer

Posted on by Ferran Bustos

Per a què serveix el monitoratge dels recursos pesquers que realitza l’ICATMAR? Què se’n fa de totes les dades recopilades? A partir del setembre, l’ICATMAR us convida a resoldre aquestes i altres qüestions participant a les  jornades de transferència al sector pesquer a les principals confraries catalanes.

Des del 2019 l’ICATMAR realitza un monitoratge exhaustiu i continuat dels recursos pesquers presents a la costa catalana. Per poder-lo dur a terme, la col·laboració amb el sector pesquer català és de vital importància. Per aquest motiu, hem decidit posar en marxa un cicle de xerrades per tal de retornar al sector el coneixement assolit en matèria de pesqueres.

A partir del setembre, dos membres de l’ICATMAR es desplaçaran regularment als ports de la costa catalana des d’on realitzem els mostrejos per oferir xerrades amb informació adreçada al sector pesquer local. Durant les jornades es presentaran, per una banda, els resultats més recents obtinguts per l’ICATMAR a nivell de Catalunya i del port on s’estigui duent a terme la xerrada, i, per l’altra, l’avaluació dels estocs de les principals espècies comercials i altres qüestions relacionades amb la gestió pesquera. Un cop finalitzades les presentacions, s’obrirà un torn de preguntes.

La primera jornada s’ha realitzat a la confraria d’Arenys de Mar al setembre. Estigueu atents per saber quan es durà a terme a la vostra confraria. Us hi esperem!

El Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR es consolida

Posted on by Ferran Bustos

Des del 2023, el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR proporciona informació fiable i actualitzada sobre l’estat del mar a Catalunya.

Radar d’alta freqüència del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR instal·lat al Cap de Creus.

El 2023 va arrencar el Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Aquest servei té com a principal objectiu mesurar, analitzar i predir les característiques físiques del mar, és a dir, els corrents marins, la temperatura i salinitat de l’aigua, l’onatge i el nivell del mar, a la Mediterrània nord-occidental. A partir d’aquestes mesures es generen productes oceanogràfics adaptats a les necessitats dels diferents àmbits marins com poden ser la gestió pesquera, les tasques de salvament marítim o la gestió mediambiental i el seguiment del canvi climàtic, entre altres.

Per tal de desenvolupar les seves funcions, el Servei d’Oceanografia Operacional està desplegant una xarxa de set radars d’alta freqüència seguint la costa catalana que culminarà amb l’activació dels dos últims radars abans que acabi el 2024. Aquesta xarxa de radars, que pertany a la Generalitat de Catalunya, proporciona informació en temps real sobre la direcció i intensitat dels corrents marins superficials a la franja costanera compresa entre la costa catalana i les 40 milles nàutiques (uns 74 km). Tota aquesta informació es complementa amb el llançament regular de boies a la deriva, el desplegament de boies fixes i altres tipus d’instrumentació oceanogràfica que, quan estigui plenament operativa, servirà per obtenir mesures de corrents de fons i superficials, de temperatura i salinitat superficials, d’onatge i de diverses variables atmosfèriques

Les dades recopilades a través de la xarxa d’observacions de l’ICATMAR es combinen amb dades d’altres agències com el Servei Meteorològic de Catalunya, EUMETSAT o Copernicus i s’integren als models oceanogràfics desenvolupats pel Servei d’oceanografia Operacional que ben aviat permetran oferir prediccions amb una alta resolució espaciotemporal sobre l’estat del mar a Catalunya. Aquest servei serà una eina molt potent que des de l’ICATMAR es posarà a l’abast de tota la ciutadania de forma gratuïta i fàcilment accessible perquè la comunitat marítima de Catalunya se’n pugui beneficiar fent-ne ús en tot tipus d’aplicacions. De fet, actualment ja és possible explorar dades de corrents marins accedint al visor de dades físiques al nostre web.

Visor de dades físiques de la web de l’ICATMAR.

Finalment, cal recordar que a les nostres xarxes socials (X i Linkedin) s’hi publica regularment informació actualitzada sobre la temperatura mitjana superficial i onades de calor marines al Mediterrani nord-occidental, així com la previsió diària de la temperatura de l’aigua a la costa catalana. A més, al web de l’ICATMAR es pot accedir ràpida i fàcilment a aquests i la resta de serveis que ofereix el Servei d’Oceanografia Operacional:

Ja estan disponibles els informes més recents sobre l’estat de les pesqueres a Catalunya

Posted on by Ferran Bustos

Ja pots consultar i descarregar a l’apartat Publicacions els últims informes en relació a l’estat de les pesqueres a Catalunya el 2023.

A State of fisheries in Catalonia 2023, Part 1: Report on the monitoring of the commercial fishing fleet es presenta la metodologia de mostreig de diferents modalitats pesqueres emprada per l’ICATMAR per al monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana. Pel que fa al mostreig de la pesca d’arrossegament, en aquesta edició s’explica el canvi d’enfoc adoptat per tal d’alinear-se amb la Política de Pesqueres de la Comissió Europea. Aquest canvi consisteix en la substitució de l’estrat de fondària, unitat espacial de mostreig feta servir fins ara, per métier, definit com un conjunt d’operacions de pesca que tenen com a objectiu un grup similar d’espècies utilitzant arts de pesca similars durant el mateix període i/o en la mateixa àrea.

Mostrejador de l’ICATMAR mesurant espècies a bord d’una embarcació d’arrossegament.

A continuació, a les diferents seccions es presenten els resultats del monitoratge que inclouen la composició de captures descarregades, d’espècies de rebuig i acompanyants i de deixalles marines per a cada una de les modalitats de pesca. A més, per a cada modalitat es presenten els resultats obtinguts a partir de les dades recopilades per a les diferents espècies objectiu de les modalitats d’arrossegament (lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada, gamba blanca, galera i llagostí), d’encerclament (sardina i seitó) i arts menors incloses en plans de cogestió (sonso i llengüeta, pop roquer i cranc blau). Per a cada espècie es mostren mapes de distribució de captures, paràmetres biològics i talla de primera maduresa, cicle reproductiu i distribució de freqüència de talles (per métiers en el cas de l’arrossegament).

D’altra banda, a State of Fisheries in Catalonia, Part 2: Stock assessment es presenten els resultats de l’avaluació d’estocs pesquers realitzada per l’ICATMAR. L’avaluació d’estocs té com a objectiu determinar, mitjançant models matemàtics, si l’explotació de les poblacions d’espècies marines s’està fent d’acord als límits de sostenibilitat. A l’informe d’enguany, les avaluacions s’han dut a terme fent servir dos tipus de metodologies. Per una banda, el model LBSPR (Length-Based Spawning Potential Ratio) que, tenint en compte la freqüència de talles i la biologia de les espècies, permet estimar la capacitat reproductiva de poblacions. Per l’altra, el model SPiCT (Stochastic surplus Production Model in Continuous Time) permet estimar el grau de mortalitat per pesca i l’estat de les poblacions basant-se en dades històriques de captures i de biomassa.

Resultats de l’avaluació d’estocs amb el model SPiCT d’espècies demersals incloses al WMMAP: moll de fang, lluç, gamba blanca, escamarlà i gamba rosada.

Tots dos models s’han utilitzat per avaluar els estocs de les principals espècies demersals incloses al WMMAP (West Mediterranean Multiannual Plan) de la Unió Europea, és a dir, lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca, i les principals espècies de petits pelàgics, sardina i seitó. Al basar-se en assumpcions i dades diferents, els dos models emprats, LBSPR i SPiCT, ofereixen, en alguns casos, perspectives diferents sobre l’estat de les poblacions. Per tant, és important que la informació que proporcionen sigui analitzada amb cura a l’hora de proposar recomanacions derivades en matèria de gestió pesquera.

De cara al futur, l’ICATMAR continuarà amb el seu programa de monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana per tal d’obtenir una sèrie de dades a llarg termini que permeti l’aplicació de models més complexos com, per exemple, SS3 (Stock Synthesis 3). Aquest tipus de models permet integrar informació diversa de forma simultània, com ara dades històriques de captures, canvis en la selectivitat dels arts de pesca, o diferències en la dinàmica de la població entre sexes. Per aquest motiu, ofereixen resultats que s’ajusten més a la realitat i poden esdevenir una eina potent per al desenvolupament de recomanacions de gestió basades en evidències científiques dirigides a assegurar la sostenibilitat de les pesqueres.

Ja és disponible l’informe sobre l’estat de la pesca marina recreativa a Catalunya el 2023

Posted on by Ferran Bustos

Ja podeu descarregar l’informe State of Marine Recreational Fisheries in Catalonia 2023 a l’apartat Publicacions

La pesca marina recreativa és una activitat no professional practicada com a lleure per aproximadament 350 milions de persones a tot el món. Tot i ser una de les activitats de lleure costaner més populars arreu, existeix una manca històrica de coneixement sobre els seus impactes, així com una manca general de sistemes de recopilació de dades, mostreig i avaluació de l’activitat. Per aquest motiu, l’ICATMAR va iniciar el 2020 un programa de monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya. L’objectiu del programa és recopilar una sèrie temporal de dades sobre captures i registres d’espècies per disposar d’una font d’informació fiable i robusta de cara a la presa de decisions en potencials estratègies de gestió.

En aquest informe, que podeu descarregar a Publicacions, es presenten els resultats del monitoratge continuat de la pesca marina recreativa a Catalunya dut a terme per l’ICATMAR durant el 2023 comparant-los amb els del període 2020-2022. En les diferents seccions de què consta hi trobareu, entre altres, indicadors per a les diferents modalitats que es practiquen al territori, és a dir, pesca des de costa, pesca des d’embarcació i pesca submarina. A més, també podeu descarregar un desplegable/resum amb els principals resultats de l’informe en català.

Font: Marta Pujol-Baucells

Ja és disponible l’informe sobre l’evolució econòmica de les captures 2022-2023

Posted on by Ferran Bustos

Ja podeu consultar i descarregar a la secció Publicacions l’últim informe de l’ICATMAR: Evolució econòmica de les captures del sector pesquer a Catalunya 2022-2023.

La pesca professional a Catalunya ha estat tradicionalment una activitat econòmica important, però les anàlisis mostren una tendència a la baixa en captures i ingressos durant les últimes dècades. En aquest informe es presenten les dades de captures, preus de primera venda i ingressos del sector pesquer català entre gener de 2022 i desembre de 2023, ambdós inclosos.

En les diferents seccions, les dades han estat analitzades per a les principals modalitats de pesca, per a les principals espècies i aquelles incloses en plans de gestió o cogestió, i en funció de les llotges. A més, també s’ha dut a terme un anàlisi dels efectes del WMMAP (Western Mediterranean Multiannual Plan). Per últim, i per primera vegada, es presenten unes conclusions generals extretes de les anàlisis realitzades.

Font: Marc Balcells

Descarrega’t els últims informes de l’ICATMAR

Posted on by Ferran Bustos

Ja són disponibles els últims informes de l’ICATMAR a la secció Publicacions.

D’entrada, a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 1 s’hi explica la metodologia del monitoratge continuat dels recursos pesquers al llarg de la costa catalana realitzat per l’ICATMAR durant els darrers quatre anys. A continuació, es mostren els resultats del seguiment científic de la flotes d’arrossegament, encerclament i arts menors (sonsera, pop roquer i, per primera vegada, cranc blau).

Pel que fa a State of fisheries in Catalonia 2022, Part 2, s’hi presenta l’avaluació dels estocs de les principals espècies incloses al Pla Multianual de gestió de la pesca demersal (Western Mediterranean Multiannual Plan): lluç, moll, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca. A més, també inclou, per primera vegada, l’avaluació dels estocs de sardina i seitó presents a la costa catalana, espècies de referència del Pla de Gestió de la flota d’encerclament.

Per acabar, Fisheries advisory report for the Northern GSA6 2023 és un recull de consideracions en gestió pesquera per a la zona FAO GSA-6, la subàrea geogràfica on es troben les costes de Catalunya. Consta d’una sèrie de propostes i plantejaments al voltant de qüestions com l’increment de la selectivitat dels arts d’arrossegament, la implantació de portes sense contacte amb el fons i l’efectivitat de les zones d’exclusió permanent a la pesca, entre d’altres.

Contacte

info@icatmar.cat
Pg. Marítim de la Barceloneta 37-49
08003 Barcelona

visor
pesquer

Dades del seguiment pesquer

Xarxa Observacional

Observacions oceanogràfiques