Etiqueta: Northern GSA6

Ja pots consultar i descarregar a l’apartat Publicacions els últims informes en relació a l’estat de les pesqueres a Catalunya el 2023.

A State of fisheries in Catalonia 2023, Part 1: Report on the monitoring of the commercial fishing fleet es presenta la metodologia de mostreig de diferents modalitats pesqueres emprada per l’ICATMAR per al monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana. Pel que fa al mostreig de la pesca d’arrossegament, en aquesta edició s’explica el canvi d’enfoc adoptat per tal d’alinear-se amb la Política de Pesqueres de la Comissió Europea. Aquest canvi consisteix en la substitució de l’estrat de fondària, unitat espacial de mostreig feta servir fins ara, per métier, definit com un conjunt d’operacions de pesca que tenen com a objectiu un grup similar d’espècies utilitzant arts de pesca similars durant el mateix període i/o en la mateixa àrea.

A continuació, a les diferents seccions es presenten els resultats del monitoratge que inclouen la composició de captures descarregades, d’espècies de rebuig i acompanyants i de deixalles marines per a cada una de les modalitats de pesca. A més, per a cada modalitat es presenten els resultats obtinguts a partir de les dades recopilades per a les diferents espècies objectiu de les modalitats d’arrossegament (lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada, gamba blanca, galera i llagostí), d’encerclament (sardina i seitó) i arts menors incloses en plans de cogestió (sonso i llengüeta, pop roquer i cranc blau). Per a cada espècie es mostren mapes de distribució de captures, paràmetres biològics i talla de primera maduresa, cicle reproductiu i distribució de freqüència de talles (per métiers en el cas de l’arrossegament).

D’altra banda, a State of Fisheries in Catalonia, Part 2: Stock assessment es presenten els resultats de l’avaluació d’estocs pesquers realitzada per l’ICATMAR. L’avaluació d’estocs té com a objectiu determinar, mitjançant models matemàtics, si l’explotació de les poblacions d’espècies marines s’està fent d’acord als límits de sostenibilitat. A l’informe d’enguany, les avaluacions s’han dut a terme fent servir dos tipus de metodologies. Per una banda, el model LBSPR (Length-Based Spawning Potential Ratio) que, tenint en compte la freqüència de talles i la biologia de les espècies, permet estimar la capacitat reproductiva de poblacions. Per l’altra, el model SPiCT (Stochastic surplus Production Model in Continuous Time) permet estimar el grau de mortalitat per pesca i l’estat de les poblacions basant-se en dades històriques de captures i de biomassa.

Tots dos models s’han utilitzat per avaluar els estocs de les principals espècies demersals incloses al WMMAP (West Mediterranean Multiannual Plan) de la Unió Europea, és a dir, lluç, moll de fang, escamarlà, gamba rosada i gamba blanca, i les principals espècies de petits pelàgics, sardina i seitó. Al basar-se en assumpcions i dades diferents, els dos models emprats, LBSPR i SPiCT, ofereixen, en alguns casos, perspectives diferents sobre l’estat de les poblacions. Per tant, és important que la informació que proporcionen sigui analitzada amb cura a l’hora de proposar recomanacions derivades en matèria de gestió pesquera.

De cara al futur, l’ICATMAR continuarà amb el seu programa de monitoratge dels recursos pesquers a la costa catalana per tal d’obtenir una sèrie de dades a llarg termini que permeti l’aplicació de models més complexos com, per exemple, SS3 (Stock Synthesis 3). Aquest tipus de models permet integrar informació diversa de forma simultània, com ara dades històriques de captures, canvis en la selectivitat dels arts de pesca, o diferències en la dinàmica de la població entre sexes. Per aquest motiu, ofereixen resultats que s’ajusten més a la realitat i poden esdevenir una eina potent per al desenvolupament de recomanacions de gestió basades en evidències científiques dirigides a assegurar la sostenibilitat de les pesqueres.