juny de 2025 – icatmar

El Reglament MAP: efectes sobre la pesca d’arrossegament i perspectives

Posted on juny 25, 2025juny 25, 2025 by Ferran Bustos

En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers al Mediterrani.

Portes d’arrossegament d’embarcació de la costa catalana.

El Western Mediterranean Multiannual Plan (d’ara endavant, el Reglament MAP) és un Reglament de la Comissió Europea que regula la pesca d’espècies demersals al Mediterrani occidental, publicat el 2019 i adoptat al Mediterrani espanyol el maig de 2020. El seu objectiu és arribar als nivells de mortalitat per pesca corresponents al màxim rendiment sostenible (un nivell d’explotació de la pesqueria on s’explota una població marina sense comprometre la seva continuïtat) per a tots els estocs d’interès, i en particular per a l’estoc que es considerés més vulnerable el 2025. Les espècies que figuren al Reglament MAP com a espècies d’interès són el moll de fang (Mullus barbatus), el lluç (Merluccius merluccius), la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), l’escamarlà (Nephrops norvegicus), la gamba rosada (Aristeus antennatus)i la gamba vermella (Aristaeomorpha foliacea, absent de les costes catalanes).

El text del Reglament MAP detalla que les mesures de gestió pesquera hauran d’estar basades en la millor recomanació científica possible, i cita en particular que es consultarà el STECF (Scientific, Technical and Economic Committee for Fisheries), un òrgan científic consultor que es reuneix periòdicament en diferents grups de treball. També defineix que la principal eina de gestió és la reducció de l’esforç pesquer. D’aquesta manera, en les avaluacions d’estocs que el STECF realitza al setembre, es determinen unes estimacions de valors de mortalitat per pesca que es fan servir com a guia per calcular la reducció d’esforç pesquer necessària per a assolir els objectius. Amb aquesta informació, al novembre la Comissió publica una proposta d’oportunitats de pesca per a l’any següent que es composa de:

Dies de pesca assignats per a cada Estat Membre, a repartir entre tota la flota d’arrossegament.
Mesures correctores per als estocs que es consideren més vulnerables, d’aplicació a més a més de la reducció de dies de pesca (ex.: establiment de quotes o períodes de veda).
Mecanismes de compensació que permeten a la flota obtenir dies de pesca addicionals (ex.: ús de malles més selectives o de portes de baix contacte amb el fons).

En aquest context, l’any 2018 es va calcular que si el 2025 es volia aconseguir la mortalitat per pesca objectiu per al lluç, l’espècie més vulnerable segons les avaluacions, la flota quedaria amb uns 60 dies de pesca l’any. Això comprometria la viabilitat econòmica de la flota, i en conseqüència de les confraries i de tot el sector pesquer català tal i com el coneixem. A partir d’aquí, des de l’ICATMAR es van començar a estudiar altres mesures de gestió pesquera amb efectes provats sobre la recuperació de les poblacions i ecosistemes marins, a banda de la reducció de dies, com l’establiment de malles més selectives, l’ús de portes de baix contacte amb el fons o l’establiment de zones tancades permanentment a la pesca. Aquestes mesures, tractades en principi com a mecanismes de compensació, estaven tenint una implementació força baixa, ja que la majoria del sector no veia avantatges en adoptar-les tal i com estaven plantejades a la normativa.

El 2024, els valors de mortalitat per pesca del lluç estimats a l’última avaluació d’estocs del STECF es trobaven encara allunyats del valor objectiu. En conseqüència, la proposta de la Comissió per a les oportunitats de pesca pel 2025 per a la flota mediterrània espanyola d’arrossegament va suposar una reducció molt marcada dels dies assignats de pesca, deixant-los en poc més de 15.000 per a tota la flota. Així, dels 110 dies assignats per barca el 2024 (un total d’entre 140 i 170 dies treballats, després d’aplicar mesures de compensació), el 2025 només se’n van assignar 27. La proposta de la Comissió detallava mesures de compensació que, en cas de complir-les totes, permetrien recuperar dies de pesca fins a assolir els 110 assignats l’any passat, però no la totalitat dels dies treballats.

Personal de l’ICATMAR analitzant mostres provinents de pesca d’arrossegament.

En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers que informen les decisions en política pesquera per a les pesqueries mediterrànies, i que tenen per tant una gran repercussió en la socioeconomia del sector. Diferents institucions científiques estan formant ja grups de treball per començar aquest procés de revisió, anomenat benchmark, que té per objectiu acordar les dades i els models que es faran servir en les avaluacions d’estocs, començant pels del lluç com a espècie més vulnerable. Entretant, cal pensar en solucions per assolir una pesca d’arrossegament més sostenible, sense centrar-se només en la reducció de l’activitat. Des de l’ICATMAR recollim dades pesqueres de la costa catalana que serviran per informar el procés de benchmark i ajudaran a obtenir unes avaluacions d’estocs més precises per a una gestió pesquera dimensionada i coherent amb el funcionament de les pesqueries mediterrànies.

Autoria: Marta Carreton

Com funciona i per a què serveix la xarxa de radars de l’ICATMAR?

Posted on juny 25, 2025juny 25, 2025 by Ferran Bustos

L’ICATMAR té com a objectiu principal oferir un servei de predicció oceanogràfica adaptat a les necessitats de la societat.

Radar d’Alta Freqüència (AF) instal·lat al port de Segur de Calafell (esquerra). Distribució dels radar d’AF de l’ICATMAR al llarg de la costa catalana on es mostren les àrees teòriques de cobertura de les diferents antenes (dreta).

A Catalunya, aproximadament el 63% de la població es concentra a les comarques costaneres. Una bona part de les nostres activitats econòmiques i sòcio-culturals estan vinculades al mar, com la pesca professional, el transport marítim de mercaderies, els esports nàutics, la pesca recreativa o el turisme lligat al mar. Sovint, però, llegim als titulars notícies com ara la del pescador que fa uns mesos es va perdre a mar prop d’Arenys de Mar, sobre el vessament de contaminants de vaixells de mercaderies o l’arribada massiva a les platges de meduses i altres organismes que suren a la deriva. Per fer-nos una idea, només el 2024 el servei d’emergències de Salvamento Marítimo va rebre més de 900 alertes provinents de la costa catalana.

És en aquest context on es desenvolupen les activitats del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Un dels seus objectius principals és el d’oferir a les administracions, professionals del mar i al públic en general, un servei de predicció oceanogràfica d’acord amb les necessitats de la societat. En aquest sentit, molt aviat l’ICATMAR desenvoluparà les capacitats per oferir informació que possibiliti respostes ràpides i fiables en situacions d’emergència. A més, proporcionarà eines per a la millora de la planificació de les activitats que es realitzen en l’àmbit marí.

Visualització del primer mapa de corrents superficials del mar català obtingut a partir de la xarxa de radars d’AF de l’ICATMAR un cop es va completar el desplegament de les set antenes. https://www.icatmar.cat/observacions/

D’altra banda, de forma anàloga a com passa amb els serveis de predicció meteorològica, el desenvolupament d’un sistema de predicció d’aquestes característiques requereix d’una infraestructura d’adquisició de dades en temps real (observacions de l’estat de la mar), estable i amb bona cobertura espaial. Altrament, es desenvoluparan models numèrics que simulin la circulació marina i que inclouran la informació obtinguda a través de l’assimilació, en temps real, de les dades provinents dels instruments d’observació.

En el context del desplegament de la infraestructura d’observacions a la costa catalana, a finals de 2024 es van instal·lar les dues darreres antenes que conformen la xarxa de radars d’Alta Freqüència (AF) de l’ICATMAR. A dia d’avui, doncs, la xarxa ja disposa de set antenes operatives ubicades estratègicament a diferents localitats de la costa: Cap de Creus, Cap sa Sal (Begur), Tossa de Mar, Arenys de Mar, Port de Barcelona, Port Ginesta i Segur de Calafell. D’aquesta manera, l’ICATMAR pot monitorar els corrents prop de la costa amb una resolució de 3 X 3 km, una precisió sense precedents al territori. Com a resultat d’aquests esforços, s’ha obtingut per primera vegada una «instantània» detallada dels corrents al llarg de 200 km de costa catalana i fins al voltant de 60 km mar endins.

Radars costaners d’Alta Freqüència

Però, com es fa per obtenir mapes de corrents a partir de les dades recopilades per les antenes?

Esquema del funcionament d’una antena de radar d’AF. L’antena emet un senyal electromagnètic amb una certa longitud d’ona (λ), que rebota en les onades de la superfície del mar. En concret, són les onades que tenen una longitud d’ona igual a la meitat (λ/2) les que tenen la particularitat de reflectir el senyal de manera coherent i amb prou intensitat, cosa que permet que pugui ser detectat pels sistemes de recepció de l’antena. Figura adaptada a partir de material gràfic del projecte MEDCLIC (SOCIB).

Les antenes de la nostra xarxa combinen la funció d’emissió i recepció. Treballen emetent polsos d’ones electromagnètiques de freqüència coneguda (13.5 MHz, en aquest cas) en totes direccions. Aquestes ones són dispersades per les irregularitats de les onades a la superfície del mar i reflectides, de manera que una part arriba de nou a l’antena que les ha emès. Com que el mar no és estàtic, sinó que es troba en moviment degut als corrents marins, el senyal reflectit pateix una petita variació de freqüència degut a l’efecte Doppler, igual que la nostra oïda percep el canvi de to de les sirenes d’una ambulància a mesura que s’acosta i s’allunya. És a partir d’aquesta petita variació respecte la freqüència emesa que obtenim informació de la velocitat a la que es mou el mar.

Tot i així, una sola antena només pot detectar la projecció del corrent total sobre la direcció de visió de l’antena, de manera que la informació que obté és parcial. Per poder reconstruir el corrent total cal tenir almenys dues antenes prenent, de manera simultània, mesures d’una mateixa àrea. És per això, que el desplegament de la xarxa de radars AF de l’ICATMAR es va dissenyar garantint el major solapament possible entre les àrees de cobertura de les diferents antenes. D’aquesta manera, podem obtenir una informació precisa i gairebé en temps real dels corrents marins al llarg de la costa catalana.

Esquema de com es reconstrueix el corrent total a partir de les mesures fetes per dues antenes de radar d’AF. El corrent total (vector negre) és percebut de manera diferent per cada antena (vectors vermell i blau, anomenats Projeccions radials). A partir de les equacions trigonomètriques que es mostren a la figura es pot reconstruir la Velocitat del corrent total.

Autoria: Lucía Quirós-Collazos

Aprovada una resolució clau per a la regulació de la Pesca Marina Recreativa a Catalunya

Posted on juny 25, 2025juny 25, 2025 by Ferran Bustos

La nova normativa estableix, entre d’altres mesures, talles mínimes de captura, quotes màximes de captura diària i períodes de veda biològica per a determinades espècies.

Aigües interiors de Catalunya. L’àrea destacada dins el requadre vermell correspon a la zona regulada per la Resolució ARP/3253/2024.

El 10 de setembre del 2024 es va aprovar una resolució clau (Resolució ARP/3253/2024) per a la regulació de la Pesca Marina Recreativa (en endavant, PMR) a Catalunya. Aquesta resolució, amb efecte sobre les aigües interiors del litoral gironí, té l’objectiu de garantir la sostenibilitat dels recursos pesquers i l’ecosistema marí. La nova normativa, subjecte a revisió cada dos anys, estableix, entre d’altres mesures, talles mínimes de captura, quotes màximes de captura diària i períodes de veda biològica per a determinades espècies. La seva aprovació ha estat possible gràcies a l’esforç i l’estreta col·laboració entre les diferents parts implicades en la Taula de Cogestió de la PMR, en la qual l’ICATMAR aporta dades científiques obtingudes a través del seguiment de la PMR a Catalunya. De cara al futur, s’està treballant en una nova resolució per a la resta d’aigües interiors catalanes, i en l’actualització del Decret 109/1995 que actualment regula l’activitat.

La PMR és una activitat important a Catalunya. Entre les tres modalitats que la conformen, és a dir, pesca amb canya des d’embarcació i des de costa i pesca submarina, anualment s’emeten més de 50.000 llicències al territori. No obstant això, fins ara la PMR a Catalunya estava únicament regulada mitjançant un Decret publicat el 1995 on s’incloïen, per primera vegada, l’obligatorietat de disposar de llicència i el màxim de quilograms permesos per dia, entre d’altres regulacions genèriques. Tanmateix, l’increment substancial en la pràctica d’aquesta activitat durant les darreres dècades, els canvis en les regulacions i els requeriments per part de la Unió Europea han fet necessari abordar la governança d’aquest sector a través de diferents mecanismes. D’una banda, s’ha impulsat la implementació i consolidació del programa de monitoratge de la PMR que l’ICATMAR està duent a terme des del 2020, i, de l’altra, s’estan desenvolupant normatives per actualitzar les regulacions vigents i assegurar una gestió sostenible i adaptada a la realitat actual.

Pescadors recreatius practicant la modalitat de pesca amb canya des de costa.

Per poder tirar endavant la Resolució ha estat imprescindible el treball intens dut a terme en el marc de la Taula de Cogestió de la PMR, així com l’assoliment d’un consens entre tots els actors que en formen part. La Taula de Cogestió es va consituir l’any 2023 i la integren els diferents sectors implicats en la PMR, en concret, associacions de pescadors recreatius de les diferents modalitats, la Generalitat de Catalunya, l’ONG WWF i la comunitat científica a través de l’ICATMAR. Amb l’objectiu de proporcionar bases científiques per a la definició de propostes de mesures per a la Resolució, l’ICATMAR va elaborar l’informe Indicadors biològics per determinar possibles mesures de gestió de la Pesca Marina Recreativa a Catalunya. L’informe, basat en dades recollides entre 2020 i 2023 a la zona nord de Catalunya i bilbiografia científica, proposava mesures de gestió per a 46 espècies objectiu de la PMR. Entre les diverses propostes destaquen les talles mínimes de captura, els períodes de veda biològica o els bag limits. Aquestes mesures, després de ser esmenades i consensuades per totes les parts, van ser finalment recollides a la Resolució. L’enfocament adoptat, que combina el coneixement científic amb la participació activa i la revisió periòdica de les mesures, respon a un model de gestió adaptativa i està orientat a ajustar les regulacions en funció de l’evolució de l’activitat i dels ecosistemes.

Actualment, la Taula de Cogestió està perfilant els últims detalls d’una nova Resolució per regular la PMR a les aigües interiors de la zona central i del sud de Catalunya. D’aquesta manera, la totalitat de la costa catalana quedarà subjecte a les noves Resolucions. Paral·lelament, la Taula de Cogestió de la PMR està treballant també per actualitzar els continguts del Decret 109/1995 que regula l’activitat a Catalunya. Es tracta d’un Decret que es considera obsolet, ja que les directrius que recull van ser redactades fa 30 anys i no tenen en compte els canvis profunds que la pràctica de la PMR i les regulacions en l’àmbit europeu han experimentat durant les últimes dècades. Un Decret pertany a un rang normatiu superior al d’una Resolució i, per aquest motiu, és important modificar el Decret actual per tal de garantir la continuïtat de les noves mesures implementades.

Autoria: Ferran Bustos

Oceanografia Operacional: breu història i metodologia

Posted on juny 25, 2025juny 25, 2025 by Ferran Bustos

Desplegament de vaixells de recerca oceanogràfica. Representació gràfica de l’experiment EXPORTS al nord-est de l’oceà Pacífic. Font: NASA Earth Expeditions, NASA, 2018. (Wikimedia Commons).

1. Introducció

El concepte d’oceanografia operacional engloba el conjunt d’esforços sistemàtics i continus en el temps que tenen com a objectiu proporcionar informació actualitzada sobre l’estat de la mar i la seva evolució a curt i mitjà termini. El seu principal objectiu és anticipar situacions de risc que puguin afectar les activitats marítimes, les infraestructures costaneres, la qualitat de l’aigua i la salut dels ecosistemes marins.

Els processos clau en un sistema d’oceanografia operacional inclouen: i) la recopilació, processat i interpretació de dades oceàniques i atmosfèriques; ii) l’ús de models estadístics, dinàmics o híbrids per fer prediccions de paràmetres com ara els corrents, l’onatge, el nivell del mar o la temperatura de l’aigua; i iii) la disseminació d’informació a les comunitats científica i acadèmica, les administracions, el sector marítim i la societat en general.

Pel que fa les aplicacions, l’oceanografia operacional dona suport a la millora de les prediccions meteorològiques, el seguiment de la variabilitat climàtica, la protecció dels ecosistemes marins i la seguretat en el mar. També contribueix a la gestió de riscos associats a fenòmens extrems, com tempestes, pujades del nivell del mar, o episodis de contaminació marina, facilitant l’operació segura d’infraestructures marítimes i costaneres.

2. Breu història de l’oceanografia operacional

Si entenem l’oceanografia operacional com el coneixement empíric del comportament dels mars i els oceans, podem afirmar que els orígens d’aquesta branca de coneixement es remunten a més de 50.000 anys, ja que les evidències arqueològiques i genètiques suggereixen l’existència de “rutes marítimes costaneres” utilitzades pels primers humans per expandir-se fora d’Àfrica. Aquests grups humans van aprofitar els corrents marins i els coneixements pràctics de navegació per creuar el Mar Roig i arribar al sud d’Àsia Oriental i a Austràlia. Durant l’Edat del Bronze (3300-1200 aC), el coneixement dels règims de vent, la direcció dels principals corrents marins prop de la costa i els cicles astronòmics va permetre l’establiment de rutes marítimes importants. Civilitzacions com els minoics, egipcis i fenicis van desenvolupar xarxes comercials estables que connectaven el Mediterrani oriental amb l’Àfrica Occidental, les Illes Britàniques i l’Índia.

Pel que fa a la part quantitativa, cal esperar fins al segle XVII per a trobar els primers documents sobre mesures de la profunditat dels oceans mitjançant sondatges amb corda llastrada, així com l’explicació de la causa física de les marees per part d’Isaac Newton. Al segle XVIII s’inicien les primeres mesures de la temperatura de l’aigua marina, especialment durant els viatges de James Cook, i es publica el mètode de càlcul de sèries de Taylor, essencial per als càlculs numèrics que es desenvoluparan dos cents anys més tard. A partir del segle XIX s’estableixen mesures sistemàtiques dels corrents marins mitjançant registres de navegació i experiments amb ampolles a la deriva. També en aquest segle, Navier i Stokes formulen les equacions que descriuen el moviment d’un fluid en un medi en rotació, com ara l’oceà. Ja al segle XX s’obtenen les primeres solucions analítiques i numèriques d’aquestes equacions, fet que permet representar i explicar l’existència i distribució dels principals corrents marins.

Però els avenços que han impulsat el desenvolupament de l’oceanografia operacional, tal com l’entenem avui, inclouen:

L’aparició de la telegrafia elèctrica que, per primera vegada, va permetre la transmissió quasi instantània d’informacions i dades entre emissor i receptor. Inicialment, això es va produir dins d’un mateix continent (dècada de 1840) i, gràcies a cables submarins, es va estendre a la comunicació entre continents (dècada de 1850).
El progrés en electrònica (dècada de 1950), que va millorar l’estabilitat i fiabilitat de termistors (un tipus de resistència elèctrica que varia el seu valor de resistència amb la temperatura) i conductímetres, permetent mesures més ràpides i precises de la temperatura i conductivitat de l’aigua.
Les millores en les bateries elèctriques (dècada de 1960), que van facilitar el fondeig prolongat d’instruments automàtics, com els correntímetres i sensors oceanogràfics.
L’aparició dels microordinadors (dècada de 1970), que van fer possibles simulacions numèriques cada cop més refinades, millorant la descripció de la variabilitat oceanogràfica.
L’era dels satèl·lits d’observació de la Terra, amb sensors de temperatura superficial (dècada de 1980) i radars altimètrics (dècada de 1990), que han transformat la capacitat de mesurar la dinàmica oceànica superficial a escala global.
El desplegament operatiu del radars costaners d’alta freqüència (dècada de 1990) per al seguiment en temps real dels corrents costaners.
El programa Argo (des del 2000), una xarxa global de flotadors autònoms, que ha revolucionat la monitorització dels oceans mitjançant mesures contínues de temperatura, salinitat a diferents profunditats.

Aquests avenços han estat fonamentals per comprendre millor els oceans i la seva variabilitat a escales globals, regionals i costaneres.

3. Components d’un servei d’oceanografia operacional

3.1 El sistema d’observació marina

Inclou la xarxa d’instruments i tecnologies utilitzades per mesurar en temps real, i de manera contínua, paràmetres com la temperatura, salinitat, corrents marins i nivell del mar. Aquests sistemes comprenen boies fondejades i a la deriva, radars costaners d’alta freqüència (HF), satèl·lits d’observació de la Terra, vaixells oceanogràfics, i plataformes subaquàtiques autònomes com els gliders i els flotadors del programa Argo.

3.2 Modelització numèrica i assimilació de dades

Els models numèrics proporcionen solucions aproximades a les equacions de Navier-Stokes tenint en compte els forçaments mecànics, tèrmics i d’aigua dolça a què estan subjectes els mars. Els mètodes d’assimilació de dades inclouen una sèrie de tècniques que combinen les observacions rebudes en temps real amb les solucions dels models numèrics, per a millorar la nostra estimació de l’estat dels oceans. Aquestes estimacions es poden fer servir per a produir prediccions de la circulació marina.

3.3 Predicció

Generació de previsions de l’evolució de l’oceà a curt i mitjà termini, incloent corrents, ones, temperatura i nivells del mar a partir de les informacions proporcionades pel sistema d’observació marina i l’assimilació de dades. Les prediccions permeten anticipar fenòmens com canvis en les condicions oceanogràfiques i són essencials per a la seguretat marítima i el seguiment del medi marí.

3.4 Disseminació de la informació

La disseminació de les dades i prediccions es fa a través de plataformes i aplicacions digitals, mapes i visors interactius, adreçats a usuaris com pescadors, navegants, científics i autoritats governamentals. L’objectiu és garantir un accés eficient i oportú a la informació oceànica, permetent que les administracions pertinents puguin emetre, si és necessari, avisos d’emergència per protegir la seguretat pública i mitigar els riscos associats a fenòmens marins adversos.

4. Consideracions finals

No ens equivocarem gaire si considerem que l’oceanografia operacional ha evolucionat des del coneixement empíric que els humans van saber utilitzar per aprofitar els corrents marins en temps antics fins a les sofisticades cadenes de processat que utilitzen superordinadors per a ingerir dades derivants, que contínuament proporcionen dades sobre l’estat dels mars.

A mesura que augmenta el percentatge de la població mundial que viu prop de les costes i la vulnerabilitat d’un entorn cada cop més antropitzat, creix la necessitat de protegir uns ecosistemes marins sotmesos a una pressió cada vegada més intensa. En aquest context, l’oceanografia operacional està esdevenint una font d’informació cada vegada més valuosa per a la gestió dels recursos marins, la seguretat marítima i la presa de decisions davant fenòmens marins adversos.

L’oceanografia operacional és una activitat en continua evolució. Els futurs desenvolupaments inclouran millores en la integració de dades i models, utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial per a complementar i potenciar les tradicionals tècniques d’assimilació de dades. També s’esperen simulacions amb una resolució més elevada per a representar millor la variabilitat a prop de la costa i l’extensió dels paràmetres de les prediccions a la qualitat de l’aigua i la salut dels ecosistemes marins.

Per a saber-ne més:

IOC. The Global Ocean Observing System.: https://www.ioc.unesco.org/en/global-ocean-observing-system
Le Traon, P.-Y. (2013). From satellite altimetry to Argo and operational oceanography: Three revolutions in oceanography. Ocean Science, https://doi.org/10.5194/os-9-901-2013
Stanev, E. (2023). Operational oceanography and future scientific and societal challenges. In Trajectories in Oceanography. https://doi.org/10.1007/978-3-031-33720-8_5

Autoria: Joaquim Ballabrera

Mes: juny de 2025

El Reglament MAP: efectes sobre la pesca d’arrossegament i perspectives

En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers al Mediterrani.

Com funciona i per a què serveix la xarxa de radars de l’ICATMAR?