En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers al Mediterrani.
El Western Mediterranean Multiannual Plan (d’ara endavant, el Reglament MAP) és un Reglament de la Comissió Europea que regula la pesca d’espècies demersals al Mediterrani occidental, publicat el 2019 i adoptat al Mediterrani espanyol el maig de 2020. El seu objectiu és arribar als nivells de mortalitat per pesca corresponents al màxim rendiment sostenible (un nivell d’explotació de la pesqueria on s’explota una població marina sense comprometre la seva continuïtat) per a tots els estocs d’interès, i en particular per a l’estoc que es considerés més vulnerable el 2025. Les espècies que figuren al Reglament MAP com a espècies d’interès són el moll de fang (Mullus barbatus), el lluç (Merluccius merluccius), la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), l’escamarlà (Nephrops norvegicus), la gamba rosada (Aristeus antennatus)i la gamba vermella (Aristaeomorpha foliacea, absent de les costes catalanes).
El text del Reglament MAP detalla que les mesures de gestió pesquera hauran d’estar basades en la millor recomanació científica possible, i cita en particular que es consultarà el STECF (Scientific, Technical and Economic Committee for Fisheries), un òrgan científic consultor que es reuneix periòdicament en diferents grups de treball. També defineix que la principal eina de gestió és la reducció de l’esforç pesquer. D’aquesta manera, en les avaluacions d’estocs que el STECF realitza al setembre, es determinen unes estimacions de valors de mortalitat per pesca que es fan servir com a guia per calcular la reducció d’esforç pesquer necessària per a assolir els objectius. Amb aquesta informació, al novembre la Comissió publica una proposta d’oportunitats de pesca per a l’any següent que es composa de:
- Dies de pesca assignats per a cada Estat Membre, a repartir entre tota la flota d’arrossegament.
- Mesures correctores per als estocs que es consideren més vulnerables, d’aplicació a més a més de la reducció de dies de pesca (ex.: establiment de quotes o períodes de veda).
- Mecanismes de compensació que permeten a la flota obtenir dies de pesca addicionals (ex.: ús de malles més selectives o de portes de baix contacte amb el fons).
En aquest context, l’any 2018 es va calcular que si el 2025 es volia aconseguir la mortalitat per pesca objectiu per al lluç, l’espècie més vulnerable segons les avaluacions, la flota quedaria amb uns 60 dies de pesca l’any. Això comprometria la viabilitat econòmica de la flota, i en conseqüència de les confraries i de tot el sector pesquer català tal i com el coneixem. A partir d’aquí, des de l’ICATMAR es van començar a estudiar altres mesures de gestió pesquera amb efectes provats sobre la recuperació de les poblacions i ecosistemes marins, a banda de la reducció de dies, com l’establiment de malles més selectives, l’ús de portes de baix contacte amb el fons o l’establiment de zones tancades permanentment a la pesca. Aquestes mesures, tractades en principi com a mecanismes de compensació, estaven tenint una implementació força baixa, ja que la majoria del sector no veia avantatges en adoptar-les tal i com estaven plantejades a la normativa.
El 2024, els valors de mortalitat per pesca del lluç estimats a l’última avaluació d’estocs del STECF es trobaven encara allunyats del valor objectiu. En conseqüència, la proposta de la Comissió per a les oportunitats de pesca pel 2025 per a la flota mediterrània espanyola d’arrossegament va suposar una reducció molt marcada dels dies assignats de pesca, deixant-los en poc més de 15.000 per a tota la flota. Així, dels 110 dies assignats per barca el 2024 (un total d’entre 140 i 170 dies treballats, després d’aplicar mesures de compensació), el 2025 només se’n van assignar 27. La proposta de la Comissió detallava mesures de compensació que, en cas de complir-les totes, permetrien recuperar dies de pesca fins a assolir els 110 assignats l’any passat, però no la totalitat dels dies treballats.
En els últims mesos s’ha fet palès un consens entre la comunitat científica sobre la necessitat de revisar les metodologies d’avaluació d’estocs pesquers que informen les decisions en política pesquera per a les pesqueries mediterrànies, i que tenen per tant una gran repercussió en la socioeconomia del sector. Diferents institucions científiques estan formant ja grups de treball per començar aquest procés de revisió, anomenat benchmark, que té per objectiu acordar les dades i els models que es faran servir en les avaluacions d’estocs, començant pels del lluç com a espècie més vulnerable. Entretant, cal pensar en solucions per assolir una pesca d’arrossegament més sostenible, sense centrar-se només en la reducció de l’activitat. Des de l’ICATMAR recollim dades pesqueres de la costa catalana que serviran per informar el procés de benchmark i ajudaran a obtenir unes avaluacions d’estocs més precises per a una gestió pesquera dimensionada i coherent amb el funcionament de les pesqueries mediterrànies.
Autoria: Marta Carreton
