L’ICATMAR té com a objectiu principal oferir un servei de predicció oceanogràfica adaptat a les necessitats de la societat.
A Catalunya, aproximadament el 63% de la població es concentra a les comarques costaneres. Una bona part de les nostres activitats econòmiques i sòcio-culturals estan vinculades al mar, com la pesca professional, el transport marítim de mercaderies, els esports nàutics, la pesca recreativa o el turisme lligat al mar. Sovint, però, llegim als titulars notícies com ara la del pescador que fa uns mesos es va perdre a mar prop d’Arenys de Mar, sobre el vessament de contaminants de vaixells de mercaderies o l’arribada massiva a les platges de meduses i altres organismes que suren a la deriva. Per fer-nos una idea, només el 2024 el servei d’emergències de Salvamento Marítimo va rebre més de 900 alertes provinents de la costa catalana.
És en aquest context on es desenvolupen les activitats del Servei d’Oceanografia Operacional de l’ICATMAR. Un dels seus objectius principals és el d’oferir a les administracions, professionals del mar i al públic en general, un servei de predicció oceanogràfica d’acord amb les necessitats de la societat. En aquest sentit, molt aviat l’ICATMAR desenvoluparà les capacitats per oferir informació que possibiliti respostes ràpides i fiables en situacions d’emergència. A més, proporcionarà eines per a la millora de la planificació de les activitats que es realitzen en l’àmbit marí.
D’altra banda, de forma anàloga a com passa amb els serveis de predicció meteorològica, el desenvolupament d’un sistema de predicció d’aquestes característiques requereix d’una infraestructura d’adquisició de dades en temps real (observacions de l’estat de la mar), estable i amb bona cobertura espaial. Altrament, es desenvoluparan models numèrics que simulin la circulació marina i que inclouran la informació obtinguda a través de l’assimilació, en temps real, de les dades provinents dels instruments d’observació.
En el context del desplegament de la infraestructura d’observacions a la costa catalana, a finals de 2024 es van instal·lar les dues darreres antenes que conformen la xarxa de radars d’Alta Freqüència (AF) de l’ICATMAR. A dia d’avui, doncs, la xarxa ja disposa de set antenes operatives ubicades estratègicament a diferents localitats de la costa: Cap de Creus, Cap sa Sal (Begur), Tossa de Mar, Arenys de Mar, Port de Barcelona, Port Ginesta i Segur de Calafell. D’aquesta manera, l’ICATMAR pot monitorar els corrents prop de la costa amb una resolució de 3 X 3 km, una precisió sense precedents al territori. Com a resultat d’aquests esforços, s’ha obtingut per primera vegada una «instantània» detallada dels corrents al llarg de 200 km de costa catalana i fins al voltant de 60 km mar endins.
Radars costaners d’Alta Freqüència
Però, com es fa per obtenir mapes de corrents a partir de les dades recopilades per les antenes?
Les antenes de la nostra xarxa combinen la funció d’emissió i recepció. Treballen emetent polsos d’ones electromagnètiques de freqüència coneguda (13.5 MHz, en aquest cas) en totes direccions. Aquestes ones són dispersades per les irregularitats de les onades a la superfície del mar i reflectides, de manera que una part arriba de nou a l’antena que les ha emès. Com que el mar no és estàtic, sinó que es troba en moviment degut als corrents marins, el senyal reflectit pateix una petita variació de freqüència degut a l’efecte Doppler, igual que la nostra oïda percep el canvi de to de les sirenes d’una ambulància a mesura que s’acosta i s’allunya. És a partir d’aquesta petita variació respecte la freqüència emesa que obtenim informació de la velocitat a la que es mou el mar.
Tot i així, una sola antena només pot detectar la projecció del corrent total sobre la direcció de visió de l’antena, de manera que la informació que obté és parcial. Per poder reconstruir el corrent total cal tenir almenys dues antenes prenent, de manera simultània, mesures d’una mateixa àrea. És per això, que el desplegament de la xarxa de radars AF de l’ICATMAR es va dissenyar garantint el major solapament possible entre les àrees de cobertura de les diferents antenes. D’aquesta manera, podem obtenir una informació precisa i gairebé en temps real dels corrents marins al llarg de la costa catalana.
Autoria: Lucía Quirós-Collazos
